l terrassenc Joan Carles Folia és un expert
coach, llicenciat en CAFE, diplomat en Magisteri i està al davant de l’empresa Organitza SL. En la situació actual, tan sanitària com econòmica, Folia llança un missatge de positivisme. Aquest coach que col·labora amb Diari de Terrassa dona claus per afrontar un moment com l’actual.
El coronavirus ens ha canviat la vida?
Segurament moltes de les coses que fèiem d’una determinada manera ara les estem fent d’una altra, la qual cosa no vol dir que siguin pitjors que les anteriors.
I això ho hem de viure com a positiu?
Vostè pot viure les coses com vulgui. Pot decidir fer-ho des de la perspectiva negativa o pot trobar-li un sentit pràctic i positiu. Si tria la primera opció ho passarà força malament, quedarà bloquejat, si pel contrari s’esforça en buscar els aprenentatges que la situació li atorga, pot sortir reforçat.
I com es viuen les coses de manera positiva?
La gran notícia és que el cervell, que és l’encarregat de fabricar les nostres emocions, regula els estat ànim i per tant els comportaments a base de rebre estímuls. Si pensem i parlem de manera positiva el cervell ordenarà que els nostres sentiments també ho siguin i tot serà més fàcil.
Però hi ha molta gent que pensa
negativament.
No han educat el seu cervell per fer-ho al revés. Aquestes persones sempre veuen el perill i el risc en pràcticament tot el que fan. D’aquesta manera el seu cervell és la porta d’entrada a una visió pessimista de les coses i a neguits innecessaris.
En conclusió ?
Obliguis a pensar que tot el que ara estem vivint és una gran oportunitat per aprendre coses noves, diferents i no pensi que tot és un desastre. Depèn de vostè. Ara podem recuperar el valor de les petites coses: un passeig, una abraçada,fer família, jugar amb els fills… gaudeixi de coses que en la situació anterior potser no tenia temps de fruir-ho. Valori si aquestes coses que havia deixat de fer li provoquen satis-facció i si és així torni-les a ficar en el seu mode de vida. Jo aquests dies he llegit més que mai i he cuinat plats de molta qualitat.
Però hi ha persones que ho
passen molt malament econòmicament i es difícil pensar en positiu.
Es cert però no hi cap estudi que demostri que pensant en negatiu trobarem la solució als problemes. Si viuen les seves incerteses amb un estat d’ànim alegre la percepció del problema es minimitza i la cerca de solucions es fa més fluida. Les endorfines i d’altres hormones positives ens ajuden a pensar millor, a ser més efectius en les respostes que emetem. Però és una tasca difícil. També ho és perdre la panxa i treballar els abdominals i la gent paga una quota per fer-ho en un gimnàs. Treballar el cervell es pot fer en qualsevol moment, espai i és absolutament gratuït, només s’ho han de plantejar.
I que li diem als familiars que han perdut un ésser estimat?
Que tenen dret a estar tristos i apagats per la situació d’haver perdut a un familiar i en les circumstàncies de distanciament que s’ha produït la pèrdua. A la vida hi ha moments que no són gens agradables, tots en tenim, i llavors podem sentir-nos entristits i malament.
Val, pensava que també ens
havíem d’esforçar en ser positius.
Tenim el dret a sentir-nos malament, podem caure en el riu, la qüestió és què faràs per sortir i no mullar-te més del que toca. Des del sentiment negatiu i després d’un temps prudencial (dol) haurem de començar a buscar recursos per torna al nostre camí d’estabilitat, però el dol és necessari i força recomanable.
I què me’n diu dels nens i nens?
Els més petits ens han donat una lliçó d’adaptabilitat al medi, són uns supervivents especials. Són capaços de muntar una gran batalla de pirates a sobre d’un llit d’una habitació de 5 metres cuadrats. No cal que patim.
Però no podien sortir?
Si el confinament s’hagués allargat molt més hauríem d’haver buscat la manera de fer-los gaudir d’espais exteriors, sortosament ara podem sortir acompanyats i desenvolupar competències que tenen a veure amb la vida a l’aire lliure.
I per últim els avis i les àvies.
Aquestes generacions han tingut vides de molta lluita, després d’una etapa de postguerra i d’escassetat d’aliments estaven preparats per suportar el patiment, més que els joves, i així ho ha demostrat. Han estat uns valents. Fa mal la quantitat de morts que hi ha hagut en aquestes edats, la veritat és que fa mal de debò.
E