A crisi del Covid-19 és la més gran del segle XXI per l’abast territorial i per la intensitat i virulència amb què està afectant totes les àrees de la societat arreu del món.
És un virus microscòpic el està posant al descobert totes les mancances i fragilitats del sistema que regula les nostres vides; des de la salut fins a l’economia, tant individual com col·lectiva. Assistim gairebé amb incredulitat a una fallida del model socioeconòmic que ens han venut com el millor possible mentre veiem com moren en situació d’aïllament i solitud milers de persones a tot el món sense que cap organisme, institució o administració ofereixi solucions o alternatives reals de canvi, més enllà de maquillar la realitat, les dades i les xifres per pal·liar el dolor i així moderar les veus crítiques i de qüestionament social que aquesta situació pugui propiciar.
Les alertes han saltat, hem d’evitar que la crisi del Covid es tradueixi en una crisi del sistema, hem de retornar a la normalitat al més aviat possible, recuperar les nostres vides i que les estructures i poders fàctics que parasiten en el nostre temps segueixin com fins ara. Així ens ho recorden diàriament els anuncis de la TV, grans multinacionals energètiques, bancs, companyies d’assegurances, corporacions de comunicació…
Ens en sortirem, diuen, ho estem aconseguint, tots plegats vencerem… Volen fer-nos creure que la seva lluita per mantenir els privilegis d’un sistema desigual i injust ha de ser la nostra lluita, i, el pitjor de tot, és que sembla que ho estan aconseguint.
Aquesta crisi hauria de fer trontollar tot el model socioeconòmic i tots els valors en què es sustenta, però han aprofitat el confinament per bombardejar-nos dia i nit amb missatges de por, de desinformació, de dades manipulades, de vídeos virals a xarxes socials que treuen fum, de polítics populistes i electoralistes, de tertulians hiperexperts… Al cap i a la fi, un conjunt de xarxes de distracció mentre repeteixen mantres sobre l’amor i la unitat, els herois i les heroïnes i la resistència i la lluita dirigida per les grans empreses i per l’economia del gran capital.
Doncs sí, segurament aquestes campanyes tan ben orquestrades en connivència de tots els poders tindran èxit i recuperarem la normalitat. Molts haurem perdut éssers estimats, negocis, feines, nivell adquisitiu… però el sistema continuarà rodant per tal que ningú el qüestioni i les nostres angoixes, pors i malestars es canalitzin cap a l’enemic de torn, aquell que segons el moment “ells” decideixin que és el culpable de totes les nostres desgràcies.
La crisis del Covid hauria d’haver estat la crisi d’oportunitat més important de la nostre història recent per canviar el model socioeconòmic. Una crisi capaç de donar veu i ressò als intel·lectuals, pensadors i científics que fa molts anys que ens avisen que aquest planeta té un sostre i que entre tots l’estem ofegant. Personalitats rellevants que no obren diaris ni apareixen en les tertúlies i que són capaces de qüestionar l’economia de mercat amb arguments que defensen un model de convivència sostenible, de benestar, de cura de les persones i del planeta per sobre de qualsevol altre benefici.
Aquesta crisi si res no canvia passarà a la història com l’oportunitat perduda. Com una pandèmia de dolor que agreujarà encara més les desigualtats, les bretxes socials i econòmiques entre una població ja molt castigada… El Covid-19 ho ha intentat però sembla que no ens ha redirigit. Malauradament continuem caminant en una direcció que cada cop sembla que té menys opcions de retorn…
Vull pensar, però, que això encara té recorregut, que sortirem de casa no només per abraçar els nostres éssers estimats sinó també per regirar un model que no ens cuida, que no ens atén com a persones ni com a col·lectiu i que massa alertes ens diuen que hem de superar i deixar enrera per a la pròpia supervivència.
