El teletreball en confinament suma dues hores més a la jornada laboral. La por a perdre la feina, la cultura de la presencialitat i la necessitat de mostrar el compromís empeny al treballador a no desconnectar. La bretxa de gènere augmenta en les famílies que teletreballen i tenen dependents a càrrec. Des que l’estat d’alarma va imposar el teletreball a les empreses en què va ser possible, milions d e persones s’han hagut d’adaptar a una forma i un temps de treball que en molts casos els desborden. Tant és així que, si depengués d’ells, quan acabés el confinament la majoria de treballadors no tornaria al teletreball, segons la IV Enquesta Funcas sobre el coronavirus: a tan sols 3,4 treballadors de cada 10 els agradaria seguir teletreballant.
Una de les raons que treballar des de casa no entusiasmi la majoria és que les jornades són més llargues. Segons una anàlisi de NordVPN recollida a Forbes, amb el teletreball treballem com a mínim dues hores més que quan anàvem a l’oficina. I la falta de preparació per a aquesta opció de treball pot estar darrere d’aquestes jornades tan llargues. «Passar d’un teletreball pràcticament inexistent com era el cas de l’Estat espanyol a un teletreball a temps complet és una cosa que, en circumstàncies normals, s’hauria planificat acuradament, tant des del punt de vista tecnològic com adaptant les maneres d’organitzar i dirigir el treball», explica Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
No obstant això, l’emergència per la pandèmia ha impedit qualsevol tipus de planificació, per la qual cosa hem començat a teletreballar sense cap preparació. Això ha comportat alguns errors que es paguen amb temps extra. Com explica Mar Sabadell, també professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, les competències digitals corporatives es van construint a mesura que teletreballem, «cosa que implica ineficiències, canvis, aprenentatges… D’altra banda, estem aclaparats per un excés d’informació digital», assegura. Es refereix al fet que, amb la digitalització, hi ha tasques breus que, malgrat ser-ho, demanen digerir abans molta informació, cosa que ens porta a «passar un temps significatiu organitzant la informació que rebem i triant la que és útil per a la nostra feina», adverteix. Un altre problema és que en el context digital les demandes poden arribar a ser constants, «i a més les rebem de manera transversal, de diferents àmbits de l’organització, no en una cadena vertical. Hem d’aprendre a planificar, millorar l’organització del temps de treball digital i marcar prioritats», apunta Sabadell, que també és membre del grup de recerca DigiBiz de la UOC.
Precisament una de les causes principals que els treballadors estiguin desbordats és que, davant de la demanda per part de l’empresa i l’autoexigència que ens imposem pressionats per la situació econòmica, la desconnexió esdevé impossible. Segons un estudi publicat a GlobalWebIndex, la vida laboral s’introdueix irremeiablement en la vida familiar: el 74% dels qui teletreballen revisa el correu fora de l’horari laboral, davant el 59% dels qui no treballen des de casa
Una altra de les raons que augmenten els nivells d’estrès dels teletreballadors és que la conciliació s’ha convertit en una fantasia encara més difícil d’aconseguir que abans de l’estat d’alarma. Mantenir l’escola i la feina en un mateix espai, i tenir temps, a més, per atendre les persones grans dependents si també conviuen amb la família mentre s’entreté els nens és gairebé impossible.
De nou, les dones paguen el preu més alt. Encara que segons l’enquesta de Funcas tant les mares com els pares amb menors a la llar tenen cura dels fills i els entretenen, elles els dediquen més temps: les mares afirmen dedicar a aquesta activitat 4,3 hores diàries, i superen en més d’una hora el temps mitjà que hi dediquen els pares (3,1 hores). La mateixa conclusió va obtenir l’estudi preliminar de l’associació Nada es Gratis, que va concloure que les dones assumeixen més pes en les tasques de casa.
