Christopher Wylie , jove amb trenta-un anys ja ha escrit un llibre de memòries. Ell el titula Mindfuck (amb un asterisc que substitueix la “u” en la paraula, suposo que ho fa amb la intenció de no ofendre). Aquesta paraula, en el món d’internet, significa que la imatge que veus a la pantalla pot semblar normal, però conté algun element que si el veus, fa que tinguis una segona lectura de la imatge, com si es tractés d’un enigma. Hi ha molts exemples a internet que es poden veure teclejant la paraula al Google i seleccionant “imatges”.
Aquest llibre descriu en primera persona de forma amena, la trajectòria d’aquest personatge canadenc en el món de la política i d’internet. Va ser molt famós fa un parell d’anys per la denúncia a la ja desapareguda empresa Cambritge Analytica, que utilitzava dades de Facebook per ajudar en la decisió de vot en les eleccions polítiques de molts països. Alguns, varen acusar-la d’haver utilitzat tècniques digitals amagades, per exercir la seva influencia en el resultat a favor del Brexit i de la victòria de Trump ara fa 4 anys. L’autor del llibre subtitulat “Cambritge Analytica, la trama per a desestabilitzar el món”, va afrontar els seus problemes de relació escolars arran del seu autisme i dificultats de mobilitat, endinsant-se en la programació informàtica. El salt a la col·laboració en la política iniciada al Canadà, el va fer ajudant a la campanya d’Obama, al començament de l’ús de les xarxes socials en les campanyes electorals. I després va acabar denunciant l’empresa en la qual havia treballat i finalment escrivint el llibre que menciono.
Molt s’ha escrit de com la utilització per tercers de les dades personals, està protegida per la llei i que per molta reglamentació que hi hagi, estem exposats amb les nostres intervencions en les xarxes socials i la navegació per internet, enfront dels algoritmes que segueixen la nostra activitat, i tenen capacitat per fer propostes sobre el que veiem a internet i finalment sobre les nostres activitats. A internet, el matís és molt important, com ho és l’acceptació dels canvis. Internet ens avoca al canvi més ràpid que mai.
Amb el COVID 19 la batalla per la cessió de dades, l’ha perdut la ciutadania: com deia fa quasi dos mesos en aquesta columna cintant a Yuval Noah Harari: “si la temperatura corporal de tots s’enviés diàriament a una base de dades centralitzada i un algoritme prengués decisions sobre els confinaments, les anàlisis i les actuacions urgents, la pandèmia es reduiria dràsticament. Volem això?”
La reducció de la dissonància contra l’augment de control, es justifica per la necessitat de reduir la por que avui s’instal·la com un element de normalitat. Si algú no s’aparta de la vorera quan ens hi acostem amb la mascareta, el considerem un malt-educat. Fa dos mesos hauríem pensat que apartar-se del vianant que s’acosta era una cosa rara.
La reducció de la dissonància fa que alguns parlin ja de la “Big Brother del new normal”.
Els economistes sovint destaquem la importància de la informació i la relació de la informació amb el poder. Saber més, és clau per aconseguir més. Quantitatiu o qualitatiu? Saber més és sobretot qualitatiu. El quantitatiu al final es transforma en resultats que es poden analitzar i treure conclusions. I aquí tornem al detall, al matís. El matis, és important i sovint no es veu a primera vista.
Matís: Variació, diferència, de grau gairebé insensible dins la unitat d’alguna cosa o entre coses molt semblants. Així ho defineix la Gran Enciclopèdia Catalana. El grau gairebé insensible, és el que marca la diferència entre un fet i un altre, entre una paraula i una altra, entre una intenció i una altra. Per exemple, quan jo dic: “vull donar-te”, és molt diferent que l’altre digui “donem” tot seguit o ho digui abans. La barreja de donar ordre, expressar acceptació, mostrar afecte, o mostrar subordinació, etc.. es manifesta en el matís , en aquest cas materialitzat per la seqüència de la conversa.
L’èxit a internet també es basa en el matís del contingut. Molts, fan música bona, però Stayhomas amb 76.000 subscriptors aconseguits en 2 mesos i centenars de milers de visualitzacions dels seus vídeos amb cançons, l’ha sabut trobar amb el matís diferenciador de la terrasseta i el confinament. Altres èxits sorprenents els trobem per exemple amb el youtuber “Deteccion Metalica ” amb 2,6 milions de seguidors ensenya com trobar tresors entre la sorra entre d’altres. També “visualpolitik” te 1,7 milions de seguidors publicant informació política diferent de la dels grans mitjans.
Acabo citant al professor Gerard Costa que indica 4 macro-tendències d’avui a les persones consumidores: 1) Ansietat per manca de control que porta a l’augment de l’estalvi i a la manca de confiança, 2) augment de la compra en remot per les experiències passades, 3, augment de la precaució que incentiva quedar-se en marques reputades, i de la compra propera posant dificultats a empreses d’economia col·laborativa i 4) pèrdua de la innocència, doncs falta poc perquè s’acabin els aplaudiments i el sorgiment de nous segments. I afegeixo: el re-fortament de les tensions de les desigualtats derivades de la manca d’ingressos a un segment molt gran de la població.
gabriel izard@uab.cat
