EGURAMENT molts de nosaltres en aquests dies de confinament hem participat de la juguesca muntada en les xarxes socials que ens feia partícips de diferents reptes plantejats per la cadena d’amics a través del WhatsApp per tal de fer passar el temps de tancament a les nostres llars. Més enllà d’aquest simpàtic joc els reptes han estat en la línia cronològica de la història motor per a grans canvis socials i estructurals del nostre mon. La manipulació del foc, la conquesta de l’espai amb l’arribada a la lluna, el descobriment de la periclina i la resta d’antibiòtics i tot un seguit d’esdeveniments que ens han marcat com a espècie i han fet que arribem a nivells de desenvolupament insospitats fa només 100 anys enrere. Petites i grans fites que ens han fet avançar i fer-nos més invencibles davant les vicissituds que el planeta ens va proposant periòdicament.
És en aquesta visió de superació dels entrebancs a on ens hem de situar mirant al futur i reflexionar al voltant dels reptes que poden presentar-se al llarg d’aquest segle en el què estem immersos. Si haguéssim de fer un llistat podria semblar-se a la proposta que ara us comento.
Diria, després dels últims esdeveniments viscuts, que el primer dels reptes que hem de treballar com a societat és la vida en harmonia amb el nostre planeta. Les últimes dades del seu desgast ens han de fer pensar que l’augment dels desastres naturals, el famós canvi climàtic així com una globalització poc curosa amb el medi i les persones ens plantegen un futur de destrucció i possiblement d’aniquilació d’un substrat de vida. Encara és d’hora per saber si la aparició i proliferació d’un nou organisme ( coronavirus COVID 19) forma part d’aquest desajust de la natura respecte de la seva relació amb els humans però en el cas que es comprovi que ara les fronteres víriques entre espècies són més fràgils una nova reformulació dels nostres comportaments i actituds es convertirà en el gran repte a treballar.
Un altre binomi que caldrà revisar en el nostre manual de supervivència és com volem seguir interactuant amb les noves tecnologies. La sobrevinguda batalla de les màquines que tot i que algunes pel·lícules i sèries de finals del 2000 ja projectaven ara ens trobem immersos en saber quina intel·ligència dominarà la nostra vida, la humana o bé l’artificial. El repte de ser guaridors de la nostra llibertat sotmetent la tecnologia als nostres desitjos s’erigeix com un objectiu vital de la nostra essència i continuïtat.
Un tercer repte del que haurem d’ocupar-nos serà el de les migracions descontrolades desenfrenades que es produeixen arreu dels territoris. Un divisió del món entre societats riques i societats pobres fa que les primeres intentin tancar les seves fronteres mentre que les segones busquen la manera de sortejar-les. Anar més enllà del control dels límits espacials , que són un instrument convertit en un fi, i garantir els drets humans serà indispensable. Entendre que convertir les envellides societats europees en fortaleses impenetrables no és viable i és desencertat. Exigir als poders públics que promoguin polítiques que no converteixin les diversitats en desigualtats i lluitar contra aquest nativisme populista que troba en la immigració l’excusa per recollir desafeccions i construir discursos basats en l’odi i la discriminació. Caldrà aprofitar la mobilitat per promoure el desenvolupament en destí, origen i trànsit de territoris, comunitats i persones. Aquest serà el repte.
I si finalment tot queda en la vesant de la desafecció potser el repte de conquerir nous planetes per colonitzar-los (conquesta de Mart) també serà objectiu primordial de la nostra existència. Potser el humans haurem de trobar nous horitzons i noves maneres de viure.
Reptes i reptes que el nostre mateix creixement ens anirà posant i que sense l’actitud adient serà difícil de tirar-los endavant. El caos pot ser monstruós si no agafem la direcció correcta.
