EUS ací un tema que em va suggerir un bon amic. És un lector compulsiu que tiba molt d’obres filosòfiques. Tant antigues com contemporànies. Ell sap que l’admiro per moltes raons. Alhora perquè el seu cervell és una mena de computadora. Sempre diu allò que és just i adient en el moment que pertoca. Dóna gust conversar amb ell. Té resposta i criteri per a tot.
Em preguntava si en el confinament havia ordenat una mica casa meva, llençant andròmines. Va en línia amb un adagi llatí que utilitzo sovint: “serva ordinem et ordo servabit te”. Per a tots els qui diuen que mai no tenen temps per a llegir, una terna de suggeriments: “La màgia de l´ordre” (de na Marie Kondo), “Simplifica la teva vida interior” (d’Elaine St. James) i “El monjo que es va vendre el Ferrari” (d’en Robin Sharma). Llàstima de tanta gent que no sap valorar el pes alimentari d’un llibre. En cloure un llarg període tancats, valdrà la pena que cadascú es passi llista a sí mateix. Ho dic sense cap excusa, perquè tots haurem estat amos i senyors del propi lleure.
Pel que fa a la darrera proposta, explica la història d’un advocat afamat, que pateix un infart. Surt viu miraculosament i s’imposa l’elecció d’abandonar el ritme estressant de la pròpia vida. Tot plegat, recercant aquell bri de qualitat de vida i d’il.luminació que tanta falta li feia. Una mica en línia de l’avís de la COVID19 al conjunt de mortals d’aquesta societat malaltissa.
Fent un mostrari ràpid del prospecte a aplicar, ho resumiria en la importància de la qualitat dins del pensament. No es pot anar habitualment “enverinat”. Cal també fixar-se reptes i aplicar un esforç disciplinat, en assolir-los. Administrant correctament el temps, sense perdre’l en bajanades. Tampoc no podem oblidar-nos d’alimentar ànima, ment i cos.
Aquesta pandèmia desajustarà extraordinàriament el ja mínim equilibri social. Per tant, bo fóra arrelar enfocaments solidaris tendents a cohesionar més harmònicament aquest esglaonament. “Que l’escriure no ens faci perdre el llegir”, com diu l’adagi. Especialment que s’ho fiquin a la testa els polítics. Sense excloure’n ni un sol ciutadà. Clavem colzes per mantenir l’ordre vital!
