A poc mes de dues setmanes que vàrem celebrar la diada del llibre. Enguany, de manera difuminada i virtual, a causa del confinament. En aquest punt, crec força interessant recuperar la figura d’en Josep Pla. Pocs escriptors com ell van fer seu el criteri que el dia a dia és tot un nivell de realitat. De fet, a la seva obra “La vida lenta”, retrata l’encís pausat i bucòlic del seu Mas Pla, a Llofriu. Més concretament arriba a dir “aquesta casa m’ha salvat la vida”.
A mig març, s’aplicà l’anomenat “estat d’alarma”, d’acord al que preveia l’article 116 de la Constitució. “El destí ens ofereix un curs irònic i fatal que ens convida a rumiar sobre la pròpia vi- da mortal”, deia. I em pregunto: en sabrem ara, amb aquesta maleïda pandèmia?
Mirant d’aportar un cert bri d’ironia, s’acompleixen uns tres anys i mig de la sortida al mercat de la cançó “Despacito”, a la hispànica Puerto Rico. No serà potser que, en nom d’una mal entesa globalització, tot anava molt revolucionat i passat de voltes?
Sembla ésser que el pas del temps no ens ha acabat de convèncer d’un seguit de principis bàsics i/o innegociables. Una societat que mai no s’atura a rumiar i meditar perquè tan sols té temps per produir i consumir està malalta. Tard o d’hora anàvem abocats al fracàs. Qui més qui menys creia que moriríem d’èxit. Com que vèiem la cartera farcida de bitllets, no ens qüestionàvem res. Quanta tristor!
L’únic animal que ensopega dos cops amb el mateix roc és l’home. L’única fita que ens marcaven com a referent era créixer, créixer i més créixer. Una cursa per fer-nos més i més rics.
En Pla ho veia tot inalterable al pas del temps. El seu paisatge era amarat de pausa i lentitud. Dos conceptes refusats per una societat avesada a marcar com a defectes aquests dos conceptes. En allò que em pot afectar, sóc el primer que faré per assumir-ho. Cercant un adagi que reflecteixi aquest criteri, prioritzaré el “menjar poc i pair b销 Allunyant les ments recargolades que arran d’aquesta crisi abassegadora encara seguiran adoptant criteris egoistes.
Ara més que mai, caldrà fomentar el voluntariat i la caritat.
