Laura, afectada pel caos dels ERTO, deia ahir al reportatge que vam publicar sobre el tema que està dins d’una tempesta perfecta; sense ingressos i a ningú a qui recórrer per solucionar la seva situació. La situació per a aquestes persones és desesperant. Tenen raó quan diuen que el discurs polític és que l’Estat ho està fent tot per nosaltres i que el sistema ha col·lapsat. Són massa dies. El Govern hauria ja d’haver reaccionat. És que no només hi ha casos que no reben la prestació, sinó també gent que l’ha rebuda i en previsió que es pugui haver produït un error a l’ingrés li han bloquejat el compte. I el bloqueig no és només dels diners ingressats per l’Estat, sinó de tot el que hi havia dintre.
Són desenes de milers de persones que d’un dia per l’altre han vist com les seves vides s’han ensorrat; han passat de tenir una situació, si no esplèndida, almenys estable o estabilitzada, al no-res i, el que és pitjor, sense saber què passarà ni a curt ni a mitjà termini. De la mateixa manera que tendim a relativitzar els incompliments de les normes de confinament i disculpem la relaxació amb què algunes persones es prenen la desescalada, com si res pogués passar, tendim a relativitzar les conseqüències socials i econòmiques que ens reportarà la crisi generada per la pandèmia; segurament perquè encara no ens ha afectat directament. Només hem de mirar també el reportatge que publiquem avui sobre el nostre banc d’aliments i la xarxa assistencial d’entitats com Càritas, com s’han multiplicat ja les necessitats, i això només n’és el començament.
La situació és absolutament preocupant. No ens hem deslliurat encara del virus i, com diem a la nostra portada d’avui, “ara, l’emergència social”. No es tracta de ser apocalíptic ni pessimista, només cal aplicar el sentit comú i observar el que està passant. No hi ha una marxa enrere, no hi ha una forma de començar allà on ho vam parar tot; molts dels ERTO d’avui seran concursos de creditors demà, atur i pobresa, desigualtat i marginació. És la crisi sobre la crisi. Ja veurem quants comerços i bars i restaurants podran obrir i, dels que obrin, quants es consolidaran i el mateix podem dir de les petites i mitjanes empreses.
És el moment d’Europa. O Europa és solidària o no serà. Aquest pot ser el principi d’un projecte comú o el principi del final. Ens en sortirem.
