Laura Guillén té 34 anys i viu sola en un pis petit. Treballava a la cafeteria Tomate de la Rambla d’Ègara i a mitjan març es va veure involucrada, com tants i tants terrassencs, en un ERTO de força major que l’establiment va posar en marxa el 13 de març en previsió que no es podria obrir al públic durant força temps. Fins aquí tot normal. El seu discret salari es veuria encara més minvat, però en principi podria comptar amb aquests diners. Fins aquí, tot normal, o tot el normal que pot ser la dramàtica situació generada arrel de la pandèmia de la Covid-19. A Terrassa, amb data de Primer de maig, els ERTO afectaven a 17.361 treballadors, a través d’un total de 2.241 expedients. Al conjunt del Vallès Occidental s’han tramitat 10.332 expedients, que afecten 90.619 treballadors. És la segona comarca catalana en expedients, només superada pel Barcelonès, i la tercera en treballadors afectats, després del Barcelonès i del Baix Llobregat. El 93,8% dels expedients que s’han tramitat a Catalunya són per causa de força major.
un autèntic malson
El malson de la Laura va començar quan una companya seva la va trucar per dir-li que al lloc web del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), l’antic INEM, li apareixia com si l’empresa l’hagués donat de baixa. Ni ERTO ni res. Directament a l’atur. La Laura ho havia mirat el dia anterior i la prestació que havia de cobrar el 10 d’abril era la correcta. Molt minsa, per bé que correcta. Però ho va tornar a mirar i va veure que també en el seu cas havia passat d’estar afectada per un ERTO a estar directament a l’atur i sense cap previsió de prestació a la vista. En el mateix cas es van trobar 4 de les 20 treballadores d’aquesta franquícia de restauració que ha estat més de dos mesos tancada.
sense poder contactar
“Vaig parlar amb el meu cap i aviat vaig entendre que l’empresa havia fet les coses bé i la gestoria també. El problema era del SEPE. Hores d’ara segueix sent un autèntic caos. Era impossible contactar amb ells. A través de la tele vaig veure que hi havia molta gent en la meva mateixa situació i vaig decidir crear un grup de WhatsApp. A dia d’avui supera ja els dos mil contactes i s’ha convertit en una de les moltes eines que la ciutadania empra per a intentar resoldre una situació insòlita: només a Catalunya hi ha més de 300.000 treballadors que no han percebut encara cap euro del Govern espanyol.
La casuística és variada. Molts dels treballadors afectats no poden accedir a la pàgina web del SEPE, que és qui gestiona en primera instància l’expedient i després el passa al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Ni els atenen per telèfon, a d’altres els han posat malament les dades bancàries o qualsevol altra cosa. A alguns el sistema els reconeix la prestació però no han cobrat encara. “Aquesta mateixa setmana hi ha moltíssims expedients encara sense tramitar, molts més dels que diuen. I no se sap quan es tramitaran”, assenyala Guillén.
El cas de la Laura és el de molts terrassencs i molts catalans que assisteixen impotents a una situació kafkiana. El Govern diu que el sistema ha col·lapsat però la situació persisteix. Per a molts no hi ha manera de tramitar correctament l’expedient, una cosa que se’ls va dir que seria automàtica.
no us heu de preocupar de res
“L’empresa ho fa tot. Vosaltres no haureu de fer res”, els van dir a molts. Després va resultar que sí que van haver de fer moltes coses, entre d’altres trucar una i una altra vegada sense que ningú els despengés el telèfon o desesperar-se veient com el lloc web del SEPE els deia que les dades eren incorrectes. O que la seva prestació s’estava tramitant. El cas és que molts no van cobrar ni el 10 d’abril, ni el 10 de maig i, en el millor dels casos, se’ls començarà a pagar el 10 de juny. I molts dels expedients que es van poder tramitar amb èxits contenen errors en relació a la data de finalització o al motiu de la prestació. “Sembla que hagin posat un mico borratxo a introduir les dades”, assenyala un dels terrassencs afectats per aquesta problemàtica, molt emprenyat.
La pregunta que es fa tothom se la fa també la Laura. I com la resta d’afectats no troba resposta. “De què menjarem? Com pagarem la llum, el gas, allò més bàsic”. El seu cas es compta entre un dels més preocupants. “He decidit mobilitzar-me perquè aquesta situació és absolutament indignant. Cal denunciar el que està passant perquè sembla que tot vagi bé i és mentida. Jo pago 550 euros de lloguer i em queda un ERTO d’uns 500 euros que no sé quan cobraré. Dec 350 euros del lloguer del mes passat i m’estan trucant els de la llum i el gas. La desesperació és absoluta”, assegura la terrassenca.
UNA SITUACIÓ DRAMÀTICA
Igual que va succeir durant la crisi econòmica de l’any 2008, els vincles familiars han esdevingut fonamentals per tal de resoldre una falta de liquiditat que no se sap quan acabarà. Guillén explica: “Els meus pares estan ajudant al meu germà, que està en una situació també molt precària. Jo sóc de les que cada any col·laboro amb El Rebost i em gasto 30 euros per a la gent que ho necessita. I ara m’adono que seré jo qui ho necessitarà. Fins i tot em fa vergonya haver d’anar a buscar menjar, però ho hauré de fer. És increïble com et pot canviar la vida d’un dia per l’altre. Tens la teva feina, les teves coses i de cop et trobes amb tot això. I el més indignant és que sigui per la incompetència de l’Estat. Després poses la tele i sents com diuen que no deixaran ningú darrere. És realment molt trist”.
Però ni ella ni les seves companyes no es resignen i pensen continuar lluitant, buscant explicacions. I sobretot els seus diners. “A través d’aquest grup que hem fet estem intentant escampar tot això com una taca d’oli. Hem enviat cartes als nostres municipis, a diferents polítics, entitats, institucions, periodistes, mitjans de comunicació”.
L’Ajuntament de Terrassa, a qui Guillén s’ha adreçat, està rebent moltes reclamacions. L’alcalde Jordi Ballart enviarà una carta a la ministra de Treball, Yolanda Díaz.
En un intent desesperat de sortir del pas d’aquesta allau de crítiques, el Ministeri de Treball piulava des del seu compte de Twitter: “A l’abril, el SEPE ha pagat 5.197.451 prestacions per atur, el rècord històric en la protecció social del nostre país. Reflecteix l’esforç de les persones que hi treballen”.
Missatges optimistes a banda, des del SEPE es parla d’un elevadíssim volum d’ERTO que va arribar de cop i va col·lapsar literalment el sistema i la capacitat dels seus treballadors. El que treballadors i sindicats demanen és, a banda de la rapidesa en la tramitació, que es corregeixin els errors i no se’n cometin més. I d’errors n’hi ha molts.
dades que ballen
Des d’expedients que apareixen modificats sense causa aparent fins a dades que ballen, o fills que no es reconeixen i que afecten directament a la quantia del líquid a percebre. Des del Ministeri de Treball diuen que s’espera que aquesta setmana s’acabin de reconèixer les prestacions pendents. Joaquín Pérez Rey, secretari d’Estat d’Ocupació, assegura que queden “molt pocs” expedients per a reconèixer i que s’està a punt de tancar un acord amb la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) per tal de poder fer pagaments anticipats si cal.
Fonts sindicals del mateix SEPE admeten els retards i posen una mica de llum al desastre, tot i que no aporten solucions. “El gran volum de feina pot haver comportat alguns errors humans que, òbviament, es corregiran. L’aplicació centralitzada ha patit errors informàtics”, es defensen. En alguns casos, atribueixen el retard dels expedients a què algunes empreses han facilitat dades errònies, com per exemple els fills menors que té cada treballador a càrrec seu.
Tal com denuncia el grup d’afectats que ha aconseguit activar Laura Guillén, hi ha treballadors que han percebut quantitats per un sol dia. A d’altres se’ls han descomptat els caps de setmana durant el període de la prestació. A Catalunya, denuncien, “és impossible” sol·licitar cita prèvia. Lamenten també que no se’ls responguin els mails. Denuncien també que s’han donat de baixa moltes prestacions. Molts dels afectats ja saben que no cobraran aquest diumenge dia 10 i potser ni el mes vinent.
“Ens sentim desprotegits i indefensos, humiliats. No podem notificar les nostres situacions, ja que ens és impossible contactar amb les administracions. Ja hi ha famílies passant gana i ningú no ens ajuda”, reblen. “Ja veurem com ens en sortirem. La veritat és que això és la tempesta perfecta”, sosté Guillén.
