El Primer de Maig d’enguany va esdevenir una celebració atípica a la ciutat de Terrassa i també a la resta d’Europa. Les manifestacions al carrer van ser substituïdes per missatges a les xarxes socials, tot i que els sindicats van cridar a la ciutadania a participar en aquest 1 de Maig per tal de reivindicar, "ara més que mai", salut, treball i justícia social. Aquest va ser l’slogan de la jornada d’ahir, en què els manifestants d’altres anys, els de tota la vida i també molts de nous, van fer bullir les xarxes. Una reivindicació que incloïa la frase "La prioritat és la vida", en clara referència a les protestes contra certs sectors empresarials o polítics que, al seu entendre, van posar per davant de la salut el rendiment econòmic.
I així es va desenvolupar el dia, a través de compareixences de diferents líders sindicals, conferències virtuals i taules rodones que cadascú seguia des de casa seva. El moment no podia ser més pertinent, ja que estem immersos en una crisi sanitària que porta inevitablement aparellada una crisi financera que els experts i diferents organitzacions internacionals albiren pitjor que la de l’any 2008, comparant-la amb els anys de la postguerra espanyola o amb el crack del 29 d’entreguerres.
Les xarxes es van inundar amb vídeos i missatges en què es va mantenir viva la reivindicació laboral. Les dues centrals majoritàries, CCOO i UGT, van fer èmfasi en la necessitat d’exigir el manteniment dels llocs de treball amenaçats ara per la crisi sanitària de la Covid-19. En una època en què els Ertes són el pa de cada dia per a moltíssims treballadors de sector laborals diferents i en què molts autònoms i d’altres treballadors es veuen obligats a rebre subsidis, la reivindicació d’avui ha estat especialment intensa. Els diferents sindicats han fet sentir la seva veu, tot i que no hi ha hagut, òbviament, aglomeracions als carrers. Les xarxes socials han pres la rellevància que s’esperava, amb tota mena d’activitats, xerrades i piulades.
LA SALUT ÉS EL PRIMER
En el manifest de la celebració d’ahir, els sindicats van assenyalar que la pandèmia ha posat en valor "la cura de la vida, la salut i el benestar" i ha demostrat que "hi ha treballs imprescindibles per a la subsistència, la seguretat i la salut col·lectives", tot i que "no siguin sempre els més valorats socialment ni salarialment". És el cas del personal de neteja, de molts sanitaris, transportistes, treballadors de supermercats o del transport públic o treballadores de la llar, que es posen cada dia en risc per tal que la ciutat i el país funcionin.
De cara a l’etapa de desconfinament que comença precisament avui, el manifest que han consensuat UGT i CCOO reclama que les autoritats destinin "tots els esforços en la protecció dels treballadors" i que es reconegui la tasca que han dut a terme aquestes setmanes col·lectius normalment precaris i molt feminitzats.
Els secretaris generals de CCOO, Javier Pacheco, i UGT, Camil Ros, van intervenir a la televisió pública catalana davant de l’Hospital del Mar de Barcelona, en un gest d’indubtable solidaritat envers un dels col·lectius que més està patint l’actual pandèmia, uns sanitaris que han passat gairebé de l’oblit a ser considerats herois imprescindibles. A banda d’agrair la tasca del personal sanitari, tots dos sindicats van fer-lo extensible als treballadors del transport, als que venen els aliments, als que es dediquen a la neteja i també a tots aquells que fabriquen productes sanitaris des de les indústries, entre d’altres col·lectius.
Els sindicats van convidar també a la ciutadania catalana a participar en un concert a través de les xarxes socials, organitzat per les federacions sindicals espanyoles.
Un 50% dels assalariats no treballen
No només a nivell sanitari sinó també econòmic i laboral. La pandèmia de la Covid-19 ha deixat una petja molt important entre els col·lectius més desafavorits. I aquest és un dels principals aspectes que es van posar de relleu durant les reivindicacions d’ahir. Segons els sindicats, a Catalunya hi ha en aquests moments un quart de milió de persones en situació d’incapacitat temporal (IT), la major part a causa de la Covid-19, mentre que prop de 700.000 treballadors estan afectats per un Erte. Així mateix, 550.000 es troben a l’atur. El panorama no és gens encoratjador i les notícies que arriben en relació al que tocarà viure en els mesos vinents i segurament anys, no ajuda tampoc gens a l’optimisme. "La meitat de la població assalariada està fora del mercat de treball i la meitat del treball autònom ha cessat l’activitat", adverteixen. Els lemes i les demandes socials i laborals van proliferar ahir, també aprofitant el tradicional aplaudiment de les vuit del vespre, que ahir va tenir un significat especial per a molts. El PSUC-viu de Terrassa explicava en el seu comunicat: "Reivindiquem especialment en aquest Dia Internacional del Treball el paper de la classe treballadora com a protagonista i motor que fa funcionar tota la societat". I afegia: "La deriva anticomunista, classista i supremacista mostra la perillosa tendència de l’imperialisme cap al feixisme". Duien per slogan "No oblidem la crisi ni les retallades".
