ot canvia; això no és nou. Tot canvia, estant parat; això si que és nou. Però, estem parats? Confinats si, però parats?
Som conscients que ens hem de confinar i no sortir. Ens ho recorden contínuament les autoritats i ho fem: ens quedem a casa. Els carrers estan buits, la majoria de botigues tancades. Els cotxes no circulen i els busos van pràcticament buits. Les restriccions del Cov-19 ens afecten a tots per igual.
La turbulència porta a la calma obligada per les autoritats, l’instint de protecció, la responsabilitat i també per la por. Tot plegat ens fa canviar els hàbits i les activitats. Quins hàbits? Quines activitats?
Ara, escoltem les notícies molt més sovint que abans, tot i que ens atabalen les dades sobre creixement i decreixement de taxes; també mirem els whats apps i altres xarxes socials molt més sovint del que fèiem abans, semblant a quan hi ha de turbulències polítiques; també socialitzem amb els veïns més que mai i descobrim realitats properes noves; ens cuidem de tenir la casa en bon estat i neta perquè volem estar còmodes en el nostre espai en què ens movem… el nostre dia-dia canvia i això afecta les relacions socials i econòmiques.
Sens dubte el daltabaix del sistema econòmic té unes conseqüències imprevisibles, per la caiguda de l’ocupació i de l’activitat. Els números són estremidors i l’esforç que hem de fer tots i en especial els més poderosos, és més important que mai. I també sobre la solidaritat territorial, tan discutida en l’àmbit de l’estat, Europa i globalment. M’esgarrifo quan em comenten que hi ha estats que han requisat màscares que transportaven avions amb destí a tercers països, quan han fet una parada tècnica a un dels seus aeroports. La solidaritat ha de ser immediata i amb compromís. Per exemple, per què no s’aprofita la caiguda del preu de les matèries primeres com el barril del petroli per plantejar amb compromisos, el futur de les fonts de l’energia netes?
Hi ha comportaments de certes grans empreses, en temes de fiscalitat, que han de canviar radicalment. Hi ha 805 filials d’empreses de l’IBEX a paradisos fiscals (segons un informe citat a la premsa d’Intermon Oxfarm publicat l’Octubre de 2019) encapçalats per Banc de Santander, ACS, Repsol o Ferrovial. Google Alphabet va declarar 22.000 milions d’ingressos a les illes bermudes que té un impost de societats de tipus zero. Els pseudo-paradisos fiscals del nord d’Europa com Holanda o Luxemburg i illes al votant d’Anglaterra, segons Tax Justice Network, acullen uns 10.000 milions d’euros anuals d’empreses espanyoles. Significa que es deixen d’ingressar 2.300 milions en impostos de societats (equivalent al 2,5 % de la despesa sanitària espanyola). I els holandesos volen donar lliçons al sud d’Europa mostrant la insolidaritat davant la crisi!
Però no tot és negatiu: Hi ha moltes empreses i agents econòmics i socials que adapten en la seva activitat diària en el context actual: hospitals convertits en UCIS que tornen a revertir plantes per atendre als malalts “normals”, el sector horeca que es reinventa oferint menús a domicili i preparant la re-obertura amb mesures de protecció i distanciament, carnisseries que fan lliuraments a domicili (mai ho havien fet abans), supermercats amb horaris diferents i mesures de protecció per treballadors i consumidors, fabricants d’embalatge que fan nous desenvolupaments en maquinària, materials, processos, logística, etiquetes, envasos i embalatges per assegurar la seguretat, informació i traçabilitat en qualsevol producte…
En l’anàlisi de l’impacte del confinament en el comportament de les persones consumidores, el “shooper view” d’AECOC en una enquesta feta del 3 al 7 d’Abril, aporta algunes conclusions que voldria destacar:
Comprem tot el menjar en una botiga de sempre (78 %), al millor preu, menys sovint i més quantitat, però amb compra planificada. Dediquem més temps a cuinar. I això continuarà per molts després del confinament. El 66 % dels consumidors demanem menys menjar per preparat per lliurar a casa però un 20 % ha començat a comprar per internet. La compra de menjar preparat ha baixat dràsticament.
L’interès a comprar productes nous, baixa notablement, mentre que la compra de productes bàsics i de marca de distribuïdor, augmenta. Així i tot, s’han provat productes i marques desconegudes abans de COV19 i molts diem que les continuaran comprant després. La solidaritat amb la comunitat arrela als comportaments dels consumidors i molts tindrem més atenció al comportament de les marques compromeses amb la societat.
I per acabar, el comerç. Dijous, l’amic Albert Vinyals omplia una pàgina sencera del Diari de Terrassa proposant 10 àmbits d’actuació rellevants davant el confinament. Recomano la seva lectura. Aquí presento dos àmbits d’actuacions directes pels que tenen obert: 1) les destinades a la protecció del treballador amb implicacions organitzatives sobre la disposició dels llocs de treball, torns i horaris, circulació de persones o de distribució i separació d’espais en la zona de venda i en la de caixes, vigilància addicional i control d’aforaments, etc. I 2) les destinades a la protecció del consumidor, amb senyalització informativa i cartells, manteniment de l’aforament, recomanació del pagament amb targetes, etc…
Potser no estem tan calmats com sembla oi?
*
gabriel izard@uab.cat
