Assistim, alguns esparverats, al llarg debat sobre el reinici o no de les lligues de futbol a Espanya. Diem això, perquè hem assistit o estem assistint en directe a negociacions i debats que a vegades resulten sorprenents. El futbol professional, com altres sectors de l’economia o de la societat espanyols, està passant per unes grans dificultats i és lògic i legítim que vulgui defensar els seus interessos. Aquests interessos passen, òbviament, per recuperar les competicions, però el que sorprèn és que es vulgui fer a qualsevol preu, i que s’hagi tingut en algun moment la temptació de passar, fins i tot per sobre de les indicacions de les autoritats sanitàries.
A altres països no han tingut dubtes. A Itàlia, França, Holanda o Bèlgica ja les han donat per acabades i s’espera la decisió d’Alemanya, que tot i ser un país amb una incidència molt menor que d’altres, com Espanya, no tenen clara la continuïtat. No volem dir que les lligues espanyoles s’hagin de donar per acabades, el que resulta sorprenent és que es facin propostes sense tenir en compte les indicacions tècniques del Ministeri de Sanidad. L’ocurrència de fer test del coronavirus a tots els futbolistes és, segurament, el fet més criticable de tot el que està envoltant el problema del futbol. Com es pot proposar fer tests als futbolistes si hi ha membres dels equips sanitaris de molts hospitals que no es poden fer, perquè no en tenen? Si la Liga de Fútbol Profesional o la Real Federación Española de Fútbol tenen tests, el primer que han de fer és posar-los a disposició de les autoritats. A Terrassa hi ha famílies que tenen algun dels seus membres malalts de la Covid, o amb simptomatologia clara, i que la resta de components estan dintre de la població de risc i els han estat denegats els tests per confirmar la malaltia d’un i comprovar l’eventual infecció dels altres, perquè els centres de salut no disposen de kits.
És veritat, són molts els diners que es mouen al voltant del futbol, però no perdem de vista la quantitat de treballadors que estan perdent les seves feines o els autònoms que no podran reobrir els seus negocis; la restauració, els hotels i tot el relacionat amb el turisme, els mitjans de comunicació, les línies aèries, el sector de l’automòbil… Quin segment de l’economia no està profundament afectat per la situació que patim.
No es tracta de demagògia, es tracta només de no perdre la perspectiva, de ser conscients, que no hi ha cap sector més important que altre i que tant valen els milers de milions d’euros que estan en joc a les competicions de futbol com els salaris de mil euros que s’han perdut. Ens en sortirem.
