ECONEC que la proposta de la desescalada governamental em provoca una gran desorientació i desconcert. Hi trobo molta imprecisió i sobretot molt poca/nul·la imprescindible complicitat de les administracions autonòmiques i en el nostre cas del Govern de la Generalitat. No s’hi compte per a res. L’opció “digueu i opineu però jo faré el que em sembli” és l’estratègia estatal/habitual davant d’aquesta pandèmia. Tornem a la vella i antiga organització provincial per afrontar els problemes i recuperem, en aquest cas, les excentricitats i humor surrealista dels germans Marx per definir la proposta que, dimarts, vàrem escoltar per televisió i, dimecres, llegírem a la premsa. La referència sarcàstica ja és viral a les xarxes així com ho està sent la suposada ingesta de desinfectant per part de Trump.
Algun personal em va provocar desànim per la seva actitud durant el proppassat diumenge i ara tampoc m’agrada ni puc admetre que les autoritats ho acabin reblant amb la corresponent dosi de confusió/imprecisió. Al meu entendre estem tenallats per una pinça on es combina la irresponsabilitat d’alguns amb els despropòsits d’altri. Ens ho hem d’agafar un xic rient davant de tanta tragèdia de què no deixarem mai de tenir el més gran respecte per les víctimes i el ferm compromís d’una exhaustiva anàlisi postconfinament. L’escena de la pel·lícula “Una nit a l’òpera” on Groucho i Chico Marx discuteixen les condicions d’un contracte ens recorda molt aquesta proposta de fases, peculiar temporització i particularitats diverses.
Hom no acaba per entendre en quin moment podrem fer determinades activitats, quan podrem assaborir un entrepà al bar Lucense, quina és la previsió per anar a la Cerdanya sense que l’alcalde ens retrati i/o denunciï o si ja podem visitar la perruqueria per recuperar una antiga aparença que en diríem de normalitat estètica. Per cert, d’aquella fantàstica pel·lícula també és molt recomanable l’escena de la cabina, coneguda per una gran majoria, on qui sap si en algun moment podrem trobar-hi també alguna similitud amb la situació actual.
No sé si en alguns moments hem pensat en la sort dels que viuen a Formentera, La Gomera, El Hierro o l’illa de La Graciosa, illa vinculada a Las Palmas, ja que es trobaran en la fase 1 quan nosaltres tot just enfilem la fase 0. No hi ha contagis i van per davant. Però, ¿no s’hi podien afegir d’altres territoris que ofereixen unes molt bones estadístiques sobre aquest tema? S’ha pensat bé? Es pot dir que anirem desfasats respecte a una sèrie d’illes que són les que surten en primer lloc en aquesta cursa per la desescalada. Posats a fer no entenc per què no s’hi inclou Nova Tabarca, a dotze milles d’Alacant i a quatre de Santa Pola. No la confongueu amb Tabàrnia, despropòsit polític de l’insigne dramaturg Albert Boadella. Ja sé que només són una setantena d’habitants, no tots residents, però que viuen o treballen en aquell meravellós indret. De moment ens caldrà esperar si volem fer un arròs de categoria al Nou Collonet.
Tampoc sé com estan de casos positius a l’Illa da Toxa (Pontevedra) que no supera habitualment els quaranta habitants. Suposo que em deixo algun altre petit territori insular, no m’ho tingueu en compte. El ministre Salvador IIla ens parla de més detalls i concrecions en les properes compareixences. Sempre ens parla en clau de futur, els aclariments són per a l’endemà, perquè el present està sota control i per avui ja n’hi ha prou. No ho veig clar. Fa massa temps que no ho veig clar. El discurs segueix oferint massa incerteses i les propostes de la desescalada són força jeroglífiques. La irresponsabilitat segueix apareixent en tombar la cantonada i les xifres diàries i absolutes del Covid-19 no em convencen ni m’agraden. Ja veurem com acaba tota aquesta història. Mai havia desitjat tant com ara equivocar-me en les valoracions i diagnosi de la realitat que ens envolta.
