El President del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez va explicar ahir quines seran les fases del desconfinament, que seran quatre fins a arribar al que va denominar “una nova normalitat”. Quatre fases que es desenvoluparan per províncies, amb les mateixes regles i diferents velocitats en funció de si els territoris assoleixen o no els marcadors que estableixi el Ministeri de Sanidad. Sánchez no es va referir a les propostes de les autonomies, per exemple la catalana, que va fer públiques les seves molt abans de la intervenció del President a través del conseller d’Interior, Miquel Buch. D’una banda, sembla que el govern central té un pla. El President no va ser molt explícit en algunes qüestions i segurament no havia de ser-ho, només calia esbotzar-ho i ja ens donarà detalls Salvador Illa. A priori, tal com es va plantejar, sembla raonable en les seves línies generals. És lògic un desconfinament asimètric. No existeix la mateixa afectació a tots els territoris i fer-ho de forma homogènia seria un despropòsit. Una altra cosa serà la realització física del pla i si la planificació que es realitzi serà finalment eficaç.
La qüestió que genera controvèrsia a Catalunya és que sigui Sanidad qui prengui les decisions sense tenir en compte l’opinió de les autonomies. Per exemple, aquí parlar de províncies és anatema. La Generalitat havia fet una proposta per regions sanitàries. Ni províncies, ni comarques ni vegueries. Té la seva lògica i segurament seria bo, almenys, tenir en compte aquest criteri, ja que el mapa de l’assistència de salut de Catalunya està organitzat sobre regions sanitàries que no tenen una exacta translació a organitzacions territorials administratives. El que no s’entén és la política comunicativa del Govern. La roda de premsa d’ahir del conseller d’Interior hores abans de la compareixença del President Sánchez genera confusió. Igual que va generar la setmana passada quan es va anunciar la proposta de franges horàries per la sortida dels nens al carrer, que es va fe pública una setmana abans amb un cartell detallat al qual s’incloïen els joves de 14 a 18 anys, que després van quedar fora de l’ordre ministerial. Ja no es tracta de si el Govern de la Generalitat té raó o no, sinó d’una estratègia de confrontació que genera confusió, com tampoc són del tot clares les instruccions de les autoritats sanitàries espanyoles.
En qualsevol cas, tenim per davant una sortida de la crisi que ha de ser seriosa, eficaç i responsable i no oblidem una frase del discurs de Pedro Sánchez, que esperem que no haguem de recordar-li en relació a la necessitat de protegir constitucionalment el nostre sistema de salut, tan malmès per tots en els darrers dotze anys. Ens en sortirem.
