ES que naixem sempre estem buscant la manera de trobar quin ha de ser el nostre camí per poder gaudir d’una vida plena que s’apropi al fet de donar sortida a totes les nostres il·lusions i interessos. Anem abordant els dies, un darrera l’altre, pensant que una bona posició social i econòmica ens acostarà en aquests objectius. La cerca de l’estabilitat, alguns en diuen felicitat i d’altres benestar, es converteix en una lluita vital que ens insereix en una quotidianitat que intenta adaptar-se a totes les situacions que van apareixen i ens sembla que l’acumulació de totes elles acaben per fer-nos persones plenes de problemes i circumstàncies a resoldre. Sabem que la vida no és fàcil, que la vida són etapes, que la vida s’ha de viure, són frases habituals entre la gent i sabem també que la vida és una sínia de fira i també un carnaval.
És cert que la vida se’ns planteja com alguna cosa a la que ens hem d’adaptar, no fer-ho presenta inquietuds i angoixes i per tant una actitud acomodada i poc resilient als esdeveniments que ens envolten farà que la pressió a la que ens sotmetem tindrà incalculables conseqüències. D’altra banda una vida sense sorpreses, sempre igual, sense cap estirabot que la faci interessant i emotiva deu ser com un desert inhòspit que ens acull de manera cruel fins que no el resistim més i ens fa fora. Necessitem acció, dificultats, impediments per sentir-nos vius, per sentir-nos capaços i potents. Alguns és veritat que la superposició de problemes és tan gran i desconsiderada que necessitarien suavitzar la seva cursa d’obstacles per tal de poder relaxar el seu tràfec vital, no ho han escollit i han de mostrar-se extraordinàriament forts per sobreposar-se, hi ha vides molt tremendes en el món.
Però en general tothom va vivim, amb més o menys tanques i barricades i suportant les andanades que la vida ens llença, sortejant amb alguns èxits i també fracassos les seves interpel·lacions. És tracta d’això, de ser conscients que hem vingut per anar superant fites, ensopegant quan no plantegem la solució correcta i sortint victoriosos quan el nostre enginy, la nostra capacitat o la sort bufa al nostra favor.
Els obstacles són el motor de les nostres vides, ens fan treure el millor de nosaltres mateixos i ens enforteixen cada vegada més. La fragilitat rau en la facilitat per obtenir resultats, en assolir les coses sense esforç, sense patir-les per després gaudir-les.
Com explica el conte:
Fa molt de temps, un rei savi i curiós va fer col·locar una gran roca com obstacle en un dels camins del seu regne. Es va amagar a prop i es va asseure a observar. Voldria saber com reaccionava els que passaven per allí.- Algú s’esforçaria per treure la tremenda pedra?
Van passar moltes persones. Alguns simplement van envoltar la pedra sense donar-hi molta importància. Molts van culpar a l’autoritat per no mantenir els camins clars, però cap d’ells va fer res per treure la pedra de camí.
A la fi del dia passava per allà un veí de la vila que havia treballat tot el dia i que vivia en un lloc descampat. Estava exhaust i tenia un fardell de llenya sobre les seves espatlles. Va veure la pedra i es va aturar. Després es va aproximar a ella, va posar la seva càrrega al pis treballosament i va tractar de moure la roca a un costat de el camí. Després d’empènyer i empènyer fins arribar a fatigar-se molt, amb gran esforç, ho va aconseguir.
Mentre recollia el seu fardell de llenya, va veure una petita bosseta a terra, justament on abans hi havia la roca. La bosseta contenia monedes d’or i una nota del rei dient que el premi era per a la persona que remogués la roca com a recompensa per la seva actitud i per aclarir el camí.
Els obstacles i les dificultats que es presenten en la vida sempre són una gran oportunitat per aprendre i créixer i en tot cas si no és així fa que ens sentim vius.
