IVIM en una ciutat activa, amb moviment i amb molta vida comercial, rica i variada. Per això es fa estrany aquests dies veure els carrers buits. Com seria Terrassa sense comerç, sense bars i restaurants, sense botigues? Fa setmanes que estem vivint una situació estranya, excepcional i dura, i començo a mirar enrere recordant ja moments viscuts. I aquests moments estan plens de vida al carrer i d’un comerç que ho omplia tot i que feia que la vida a Terrassa fos més bonica.
El comerç a la nostra ciutat representa més del 50% del sector serveis, amb més de 5.000 establiments. És un àmbit clau i estratègic a la ciutat, ja que genera milers de llocs de treball, essent molts d’ells contractacions estables i de llarga durada.
Hem de ser, però, molt realistes i ser conscients que el comerç ja ho estava passant malament abans de l’arribada d’aquest estat d’alarma que tot ho està trasbalsant. Al comerç terrassenc, durant els darrers temps, s’hi va notant la manca de relleu generacional, alguna dificultat en aspectes d’innovació i un excés de clonatge comercial. El comerç és un bé públic. La seva funció va més enllà de proveir-nos, ja que dona sentit a la mateixa idea de ciutat, del nostre paisatge i del nostre estil de vida. Però la globalització que tot ho està uniformitzant també ha anat provocant, a la majoria de ciutats, aquell procés de botigues repetides, vinculades especialment a marques i franquícies de grans cadenes. El petit comerç tradicional no hi pot competir, i el comerç de tota la vida o es diversifica o desapareix, deixant també un escenari de locals buits. Però si mirem la part positiva d’aquest comerç ens seguim trobant amb un important percentatge, encara, de comerços singulars que aporten qualitat, proximitat, professionalitat, expertesa i confiança, valors que les persones consumidores valorem molt.
El parèntesi forçat per la Covid-19 està sent molt dur. El comerç se sent sol i sense saber com obtenir ajut, a l’espera que el pànic desaparegui i tornem a la normalitat. Com a regidora de Comerç em preocupa molt aquesta situació i la que ens trobarem quan tot això passi. Dins del moment crític potser ho podem veure també com a una oportunitat perquè els comerciants es formin, repensin el seu tipus de negoci i s’obrin a nous mercats.
El comerç dona vida al nostre entorn i hem de seguir posant en valor com de trista seria Terrassa sense botigues, sense el petit comerç singular i pròxim. Hem de lluitar per recuperar aquest valor. Com? Potser apostant per un associacionisme encara més viu, per estar comunicats, per ajudar-nos i sortir juntes d’aquesta situació.
Ara, més que mai, els nostres comerços ens necessiten. Cal fomentar el consum de proximitat, cal apostar per botigues que, aquests dies de confinament, segueixen obrint i ens segueixen oferint qualitat al costat de casa. Pot ser una forma molt bonica de donar-los les gràcies per la seva tasca i per aconseguir que no ens falti de res. Des de l’Ajuntament volem ajudar el comerç a través de mesures fiscals i de suport a l’activitat econòmica. Ja vam començar amb una moratòria en el cobrament dels impostos des que es va iniciar la crisi i fins a l’1 de juny; s’ha posat en marxa la bonificació per a l’aigua, i facilitem a bars, restaurants i cafeteries que puguin reconvertir-se temporalment i oferir serveis de menjar a domicili. Són primeres respostes per encarar aquest moment, però també tenim el punt de vista posat en la tornada, en com viurem un futur, ara per ara, incert i sense una data clara de quan tot tornarà a ser com abans. Si és que tot torna a ser com abans. És per això que també estem preparant un pla de reactivació econòmica. Com a Ajuntament, doncs, hem estat, des de l’inici de la crisi, en contacte permanent amb les associacions de comerciants, eixos, mercats municipals i paradistes del Mercadal per donar-los tot el suport i acompanyament.
El comerç cohesiona i fa ciutat. Ara és l’hora de retornar als comerços com feia la mare, el pare, l’avi o l’àvia. Ara és l’hora de deixar clar que volem continuar a prop dels comerciants. Ara, més que mai i com deia la meva companya Mónica Polo, regidora de Salut i Gent Gran, hem de reiterar que no podem deixar ningú enrere.
Jennifer Ramírez Porras (Niki) * L’autora és regidora de Presidència i de Comerç i Mercats
