El Consorci Sanitari de Terrassa obre les seves portes a Diari de Terrassa per mostrar com ha viscut l’emergència sanitària i quina ha estat la resposta dels seus 2.700 professionals a un repte sanitari de dimensions insospitades.
Durant set setmanes, els treballadors de l’Hospital de Terrassa, de l’Hospital de Sant Llàtzer, dels centres d’atenció primària i la resta de centres han deixat temporalment la seva especialitat al calaix per incorporar-se a un equip únic anti-covid.
El CST ha atès un miler d’ingressos positius, amb puntes de més de cent pacients a les urgències i més de trenta crítics a la UCI. I ho ha fet amb gairebé set-cents professionals contagiats o en aïllament preventiu, la majoria dels quals ja s’ha reincorporat a la feina. Un esforç titànic que ja es tradueix en una desescalada de casos i la imminència d’una tornada lenta i progressiva a la normalitat.
Amb els primers contagis, el CST va posar en marxa un pla de contingència sense precedents a la institució que ha “buidat” literalment l’hospital per destinar-lo íntegrament a la lluita contra el coronavirus i ha mobilitzat tots els treballadors del Consorci. S’han donat altes hospitalàries, s’han suspès els ingressos i l’activitat quirúrgica no urgent i s’ha mantingut la cirurgia inajornable, els serveis d’oncologia i radioteràpia. L’objectiu, concentrar els esforços en frenar la pandèmia.
Al CST “vam veure venir l’epidèmia i ens vam preparar, però va irrompre de manera sobtada”, admet el gerent, Alfredo Garcia Díaz.
Quan es detectaven els primers casos, el positiu d’un metge del servei d’urologia va disparar totes les alarmes. En aquell moment la pandèmia encara no havia estat declarada i, en poques hores, cinc metges del servei s’havien infectat i el mapa de contagis va obligar a aïllar a tot l’equip, professionals d’altres serveis i especialment del CAP Sant Llàtzer.
El repte va posar a prova la capacitat de reacció de tota la institució, que des del primer moment va funcionar “com un rellotge”, tot i les baixes. En total, el CST han comptabilitzat 236 positius entre els professionals i 450 persones han estat en aïllament preventiu. En total, gairebé set-centes en baixes en una plantilla de més de 2.700 persones. Gairebé tots aquests professionals ja han tornat a la feina després de superar la quarantena i donar negatiu en dues proves PCR.
La unitat de cures intensives de l’Hospital de Terrassa té 12 boxs, sis per crítics i sis per semicrítics. En el pic de la pandèmia ha hagut d’atendre fins a 31 malalts crítics amb coronavirus, cosa que ha obligat a habilitar espais a l’àrea de quiròfan i a la zona de recuperació post quirúrgica. De manera preventiva, el centre va adequar l’àrea de reanimació d’endoscòpia per atendre pacients crítics sense covid, “però finalment no ha estat necessari”, comenta el gerent
Durant set setmanes l’UCI, ha estat el punt crític de l’Hosptial de Terrassa, l’espai amb més estrès i alhora l’àmbit on s’han viscut més mostres d’estima i solidaritat.
Des del primer moment l’Hospital de Terrassa ha funcionat com a centre covid. S’han incrementat llits, s’han doblat places a les habitacions i s’han adaptat espais per atendre pacients positius en condicions d’aïllament. El doctor Garcia explica que “els 400 llits de l’Hospital han estat disponibles pel covid i hem afegit cent llits addicionals”.
A les plantes hospitalàries l’activitat ha estat frenètica les darreres setmanes. A tot el CST -Hospital de Terrassa , Hospital de Sant Llàtzer, i atenció domiciliària- avui es freguen els mil pacients ingressats per coronavirus.
En aquest moment la situació és ben diferent a la de fa unes setmanes. El CST està a punt de donar-li la volta a l’estadística, ja que les altes freguen les vuit-centes. Pel que fa als morts, la darrera xifra és de 132.
Les urgències són el termòmetre de la pandèmia, l’indicador més fiable de l’evolució dels contagis. Al CST, en el moment més crític de l’emergència les urgències van registrar setanta ingressos positius en un sol dia. Avui la xifra ha baixat a entre 6 i 10 positius per jornada
Pel que fa als ingressats, els boxs de la unitat han arribat a un centenar de pacients. En aquest moment són al voltant de deu.
A l’atenció primària també s’ha viscut setmanes d’elevada pressió assistencial i han arribat a diagnosticar uns 3.000 pacients COVID ja sigui als propis centres de primària com als domicilis dels pacients. La primaria també ha hagut de reordenar la seva activitat, potenciant l’atenció telefònica per tal de disminuir el risc de contagi dels pacients.
La frase és del gerent del CST. Alfredo Garcia explica com “el brot a urologia ens va posar en alerta els primers dies i la resposta del personal ha estat clau”. Al CST tothom es va alinear per fer front a l’emergència, un repte sense precedents al sistema sanitari. “La plantilla ha treballat de manera intensiva, set dies de feina i una setmana de descans”. En el dispositiu s’han implicat metges i infermeres de l’hospital, de primària i de les especialitats. També professionals jubilats, metges MIR sense plaça i estudiants d’infermeria, aquests en atenció no directa.
“Hem configurat equips, de manera que si es donava un cas positiu pogués ser rellevat per un altre de la mateixa especialitat”, comenta Garcia. La plantilla del CST s’ha reforçat amb cent professionals externs.
“S’han treballat moltes hores, a un ritme intens i ningú ha protestat”, valora el gerent. Al dispositiu covid hi ha “participat tothom, metges, infermeria, administratius, zeladors, manteniment i els informàtics, que han tingut una feina ingent per habilitar el teletreball. També els professionals de compres, magatzem i sobretot neteja, una feina essencial i de risc en aquest context”.
Les darreres setmanes, el pla de contingència ha desenvolupat la primera fase crítica d'”urgència i confinament”. Ara, explica el doctor Garcia, “ens arriben menys pacients positius i més negatius, amb altres patologies”. Això permetrà recuperar de manera progressiva la normalitat i “a partir de la setmana vinent i les següents tornar a programar consultes, proves diagnòstiques i activitat quirúrgica”.
Serà, però “una nova normalitat, diferent a la situació prèvia al covid”, comenta Alfredo Garcia. “Primer per què el risc de rebrot hi serà. I això ens obligarà a refer circuits i protocols per garantir la seguretat de pacients i professionals”.
>D’altra banda, alguns recursos per fer front a la pandèmia s’incorporaran a la quotidianitat. Per exemple, “el control de pacients per videoconferència. Moltes visites presencials es podran resoldre d’aquesta manera i tràmits com la comunicació d’una analítica, receptes o controls d’IT es podran abordar sense la necessitat que el pacient es desplaci”.
Garcia insisteix en el fet que “ningú esperava això”, però “s’ha demostrat que el sistema ha tingut capacitat de reacció”. Una de les lliçons d’aquesta experiència és que “podem fer coses d’una altra forma i de manera més eficient”. Pel que fa als recursos, “haurien de repensar si les estructures i equipaments són suficients per a la nova realitat. Convindria tenir un mapa de resposta que inclogui més llits i més plantes al territori, de manera que tinguem capacitat de resposta a situacions com aquesta en condicions de seguretat”
