AQUESTA pandèmia ens ha mostrat que el nostre sistema sanitari públic està debilitat després de les retallades en personal i en serveis sanitaris i pel transvassament de partides i desviacions cap a la sanitat privada. La política neoliberal que s’ha aplicat a casa nostra les darreres dècades ha minat la xarxa pública afavorint les empreses privades, que ara en aquesta crisi no han volgut fer-se càrrec de la seva responsabilitat assistencial.
Catalunya som la comunitat, després de Madrid, amb més contagis de COVID-19. Hem vist la cruel afectació que ha tingut en les residències de la tercera edat i com s’omplien els hospitals i centres de salut de persones que requerien atenció.
Amb la instrucció del CatSalut, s’han reordenat els recursos assistencials del territori, tancant alguns CAP o minvant al mínim el seu funcionament, amb l’argument de reforçar els serveis d’urgències als hospitals. A Terrassa, el CAP Sud està totalment tancat i els altres han canviat i/o reduït el seu servei.
La resposta a la pandèmia a Catalunya ha estat doncs capgirar el normal funcionament d’un sistema sanitari que té l’atenció primària de salut com la porta d’entrada per garantir equitat i millor atenció. Ens hem centrat únicament a reforçar els serveis d’urgència hospitalària i l’atenció telefònica. Tal i com des de diversos moviments socials es defensa, la reorganització que pugui ser necessària no pot obviar la tasca essencial dels centres d’atenció primària.
Per tant, no s’han de reduir els equips dels CAP, ja minvats per la pandèmia. Hem d’agrair les funcions que en aquesta crisi sanitària realitza el personal dels equips d’atenció primària de prevenció i diagnòstic precoç del Covid-19, tractament d’altres malalties, acompanyament (de gent gran sobretot) i atenció pediàtrica. Funcions primordials en aquestes setmanes.
Tots som conscients que la tornada a la normalitat no serà quelcom ràpid. La ciutadania necessitarem més temps i més recursos per a les persones malaltes. Els professionals dels equips d’atenció primària han de tenir l’operativitat i els recursos per atendre’ns, a la població.
En un cas de necessitat com estem patint la Generalitat de Catalunya ha de forçar l’ús dels recursos de la sanitat privada per atendre l’emergència. En aquests moments s’han de protegir els drets de la ciutadania.
Està molt bé que cada dia els ciutadans aplaudim des dels balcons la feina dels professionals de la salut pública, i la d’aquells treballadors que aquestes setmanes ens salven la vida i ens faciliten el confinament. Però aquest agraïment s’ha de traduir en fets, i cal que els ciutadans ens impliquem en la defensa del sistema nacional de salut públic, universal, equitatiu i solidari com a garantia del dret a la protecció de la salut i d’una atenció sanitària de qualitat.
I avui toca que reivindiquem el paper de l’atenció primària, que és fonamental per a la detecció dels símptomes i la malaltia, per poder evitar-ne l’expansió. Reivindiquem també recuperar les urgències de nit que van ser retallades a molts CAP de Catalunya al 2011. Avui es fa necessari tot el potencial de l’atenció primària.
