Exposar-se a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs s’associa amb un retard del creixement físic en els primers anys de vida de l’infant, segons un estudi de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, que ha analitzat dades de més de 1.700 mares i els seus fills a Espanya.
L’ISGlobal, centre de recerca impulsat per La Caixa, ha fet ja diversos estudis sobre la influència de l’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica i ha demostrat que està relacionada amb diversos efectes adversos sobre la salut infantil, com un menor pes en néixer i problemes respiratoris i de neurodesenvolupament.
Ara, aquest nou estudi, que publica la revista “Environment International”, ha trobat una associació entre respirar aire contaminat durant l’embaràs amb retards en el creixement físic en els primers anys de vida després del naixement.
Els investigadors han analitzat dades de més de 1.700 parelles de mares i els seus fills i filles de cohorts d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient.
exposició
Van estimar l’exposició a diòxid de nitrogen (NO2) i partícules fines (PM2.5) -dos dels contaminants atmosfèrics relacionats amb el trànsit a les ciutats- durant el primer trimestre d’embaràs i van identificar les trajectòries de l’índex de massa corporal (IMC) dels nens i nenes des del naixement fins als quatre anys, edat en la qual també els van mesurar alçada i pes.
Els resultats indiquen que les embarassades més exposades a partícules fines durant el primer trimestre del l’embaràs tenien més risc de tenir fills amb un pes i un IMC menor als quatre anys, en comparació amb les menys exposades.
Pel que fa a l’NO2, els resultats van ser similars, però no tan significatius estadísticament.
“Aquest estudi suggereix que l’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs pot estar associada amb retards en el creixement físic en els primers anys de vida”, ha resumit Serena Fossati, investigadora d’ISGlobal i primera autora de la publicació.
“Això implicaria, ha afegit, que l’exposició prenatal a contaminants de l’aire té un efecte durador sobre el creixement en els nadons i requereix un seguiment a majors edats”.
Els mecanismes biològics pels quals la pol·lució afectaria negativament el creixement infantil “encara no estan clars”, segons Martine Vrijheid, coordinadora de l’estudi, que estudia hipòtesi com “l’estrès oxidatiu i inflamació, la interferència amb les hormones tiroïdals, un major risc de malalties respiratòries i altres problemes de salut que podrien retardar el creixement i induir a la mort cel·lular a causa de el dany de l’ADN”.
“El que sí que està clar és que els efectes perjudicials de la contaminació s’inicien ja en la fase prenatal, de manera que les embarassades haurien de ser considerades com a col·lectiu prioritari en les polítiques de salut pública per reduir la pol·lució”, ha conclòs la investigadora.
