Aquesta setmana ha tocat parlar d’incertesa, de desconcert i avui toca parlar, segurament, de desgavell. Es tracta d’una expressió adient si tenim en compte la gestió que va fer el Govern central de la notícia sobre la relaxació de les normes de confinament amb relació als nens. El que hauria d’haver estat una notícia positiva tant per a les famílies com especialment per a la imatge del Govern s’ha convertit en un ridícul embolic que torna a restar credibilitat a l’equip de Pedro Sánchez.
El president, en la sessió parlamentària d’ahir, va intentar justificar la situació dient que van pecar de prudents i que el canvi de criteri era perquè el seu Govern escolta i sap rectificar. I, clar, el líder del PP, Pablo Casado, l’estava esperant i li va respondre que no havia estat prudent, sinó incompetent. S’hauria de valorar si la decisió del Govern de modificar a la tarda la decisió sobre la sortida al carrer dels nens que s’havia anunciat al migdia era valenta o bé inconscient, quan unes hores després havien de fer front a la sessió parlamentària.
Els arguments de Pedro Sánchez encara el van enfonsar més. No pot dir que hagi pecat de prudent permetent que la ministra Montero digués que els nens podrien acompanyar els pares al supermercat i a la farmàcia, probablement els dos llocs on menys es pot recomanar la presència d’un nen, i recolzar-se després en el criteri dels experts.
L’absurd sobrepassa els límits imaginables quan es diu que, com que el Govern sap escoltar, canvia la decisió. No és possible que es gestioni la informació tan malament en qüestions que s’han de regir per criteris purament científics. Quan el que cal és oferir una imatge de lideratge, seguretat i fermesa es transmet desordre i es cau senzillament en el ridícul.
És cert que estem en una situació complexa que no hem viscut mai i que les dificultats són extraordinàries i inesperades, des de la compra de material sanitari o equips de protecció fins a la presa de decisions respecte al confinament o desconfinament, però les ensopegades es giren contra els errors que puguin estar justificats per l’excepcionalitat de la crisi, i es tenyeix de dubtes tota la gestió de l’Executiu.
Ara haurem d’esperar les normes que regiran l’inici de la sortida dels nens a passejar al carrer, que es faran públiques, sembla, el cap de setmana; quin patir. Però ens en sortirem.
