EMPRE he mantingut que jo celebraria la diada nacional de Catalunya tal dia com avui. No essent així, quatre dies més tard, per la Moreneta i lluny de tota connotació política. Enguany, amb el tràgic episodi de la COVID19 encara ho defenso amb més èmfasi. Ens toca passar un jorn “light”, buit d’esclat. Amb l’emoció continguda de no poder fer brollar al vent el que ens dicta el cor.
Tots aquells que hem format part d’algun dels cors musicals escampats pel Principat, hem cantat passionalment “L’oració al senyor Sant Jordi patró”. Avui, emperò, em prenc la llicència de fer-hi uns retocs per tal d’ajustar-ne el desig col·lectiu als fets que vivim: “Amic Sant Jordi-patró, cavaller sense por, guarda sempre tothom d’aquest mal del Covid. Allibera’ns d’aquest drac que ens porta avarícies, enveges, ires i odi entre germans. Ajuda’ns a merèixer la salut. Salva la vida de la gent i ensenya’ns a llegir”.
Correspon a un poema d’en Salvador Espriu, musicat per Francesc Vila, compositor de Castellbell i el Vilar, traspassat ara fa uns nou anys. Haureu vist que aprofito l’avinentesa per llançar una mena de dard roent amb la invitació a la lectura. Quan passi aquest garbuix esgarrifós, serà una veritable llàstima que el percentatge d’addictes a aquest “aliment” cerebral no s’hagi disparat exponencialment. No em valdrà cap excusa, perquè, de temps, en tenim tant com vulguem. Anem de mal borràs, adduint sempre falsos motius d’autojustificació. Tanmateix, “cap geperut no es veu la pròpia gepa”. Massa sovint ens deixem abduir i embafar per la mandra i la droga del televisor.
Tampoc no em val l’argument que el confinament impedeix anar a comprar/intercanviar llibres i roses. Àdhuc al llarg d’aquest “engabiament” massiu, ens han ofert una allau d’ofertes en forma d’i.books. I, a casa, hauríem de desempolsar llibres que només ocupen espais insulsos d’algun prestatge. En sortir-ne, haurem de col·lapsar les llibreries per “arrasar” metafòricament les poques que han sobreviscut a la globalització digitalitzada. Aquest tipus de paper és el que caldria aclaparar. Dit tot això, expresso la meva felicitació a tots els Jordis i Jordines. Alhora que advoco per un jorn excels de goig, rialla i esperança.
