QUÈ vols de la vida? » Amb aquesta pregunta comença “A Guide to the Good Life”, el llibre de William B. Irvine sobre l’estoïcisme. «De totes les coses a les que podries dedicar la teva vida, ¿quina d’elles creus que és la més valuosa?» continua. «Si vius sense un gran objectiu, no tens una filosofia de vida coherent. I per què és important tenir una filosofia tal? Perquè si no la tens, corres el risc de malviure malgrat tot el que facis, malgrat totes les coses plaents que gaudeixis, pots acabar vivint una mala vida. »
A partir d’aquí caldria plantejar-nos definitivament què pretenem fer tots nosaltres amb aquest temps que ens ha estat donat. La dedicació a fer diners seria una opció vàlida si al final del trajecte ens ho poguéssim endur tot a una posterior etapa, però el fet de saber segur que no ens emportarem res d’aquí i el dubte de l’existència d’una vida de continuïtat en el més enllà ens ha de fer descartar aquesta pèrdua absurda del temps. Diners els justos per disposar d’una vida acceptablement còmode.
Una altra de les possibilitats a la qual podem dedicar les nostres vides és la cerca de la felicitat, però la felicitat és un concepte que respon a diferents visions que cal sacsejar una mica. Jo quan prenc en ple d’agost una cervesa ben freda amb els peus ficats dins de l’aigua d’una platja sóc immensament feliç, però aquesta sensació puntual és molt estèril si la intento portar a la satisfacció d’una vida plena. La felicitat entesa com un benestar allargat en el recorregut vital no té res a veure amb un moment d’èxtasi generat per una situació concreta. La felicitat de la vida vindrà donada pels records en el passat i reflexionats en el present que siguin capaços de fer una avaluació del viscut fins aquell moment i per tant trobar l’equilibri en aquests records del passat serà el que acabarà per donar-vos un resultat definitiu de si som més o menys feliços amb la nostra vida. És per això que de vegades quan ens fan fora d’una feina ho vivim com un desastre, com una infelicitat però amb el pas del temps i les noves situacions esdevingudes, aquest acomiadament pot ser l’eix central de la nostra nova opció i per tant de la nostra felicitat.
Així viure de la que creiem que és la millor manera possible de fer-ho és molt important. La insatisfacció és la distància entre com vivim i com creiem que hauríem de viure, i si volem sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos tant en el nostre dia a dia com en el final dels nostres dies, ens hem d’esforçar en reduir aquesta distància. De totes maneres aquesta última reflexió té un efecte miratge important perquè segur que els terroristes convençuts de les seves creences poden, per sentir-se satisfets, justificar els seus actes a partir de les seves creences, i això els porta per un camí immensament d’obsessió particular i de rebuig social definitiu.
Encara que viure de la que creiem que és la millor manera possible és un pas en la direcció correcta, sembla que encara hem de filar més prim i fer-nos una altra pregunta important: com HAURÍEM de viure? És a dir, hi ha una manera de viure que sigui objectivament, universalment, la millor manera de viure?
Algú podria argumentar que NO, que és una cosa totalment subjectiva. Tinc el convenciment què per trobar aquesta manera millor i vàlida en hem d’ajustar a un parell de requisits.
Viure virtuosament. Hi ha una sèrie de valors universalment bons (honestedat, generositat, compassió …) i altres universalment dolents (venjança, egoisme, engany …). Un dels requisits perquè la nostra filosofia de vida sigui correcta és que impliqui viure sota el paraigües dels primers. Pots triar els que vulguis, els que tinguin un major significat per a tu o els que consideris més importants, però han de ser valors bons.
Ser útil. Com a éssers humans, necessitem sentir-nos útils, sentir que el nostre pas per la terra ha servit per a alguna cosa. Per això, la idea de passar-nos tota la vida en una platja de la Costa Brava estirats en una hamaca bevent begudes refrescants no ens resulta atractiva, perquè sentiríem que hauríem malgastat la nostra existència.
Arribats en aquest punt crec que una bona conclusió final per a tots podria ser. Que una bona manera d’aprofitar les nostres vides consistiria en posar el millor de nosaltres mateixos (fortaleses) al servei de la humanitat, però sempre de manera congruent amb les nostres creences. D’aquesta manera, estarem satisfets amb les nostres vides perquè haurem viscut d’acord amb el que creiem més important ( els valors) i, al mateix temps, sabrem que hem viscut correctament perquè hem fet el bé i hem contribuït a el procés evolutiu de l’espècie (fent un bon servei).
