Andrés Iniesta, actualment al Vissel Kobe japonès, ha rememorat a través de les seves xarxes socials el seu últim gol i la seva última final amb el Barcelona, que es remunta a la final de la Copa del Rei disputada avui fa just dos anys contra el Sevilla al Wanda Metropolitano, en el qual el quadre català es va imposar per 5-0.
Último gol, última final…Piel de gallina ?? @FCBarcelona pic.twitter.com/JooCX5MMQu
— Andrés Iniesta (@andresiniesta8) April 21, 2020
“Últim gol, darrera final … Pell de gallina”, ha publicat el centrecampista d’Albacete en el seu compte oficial i ho ha acompanyat d’una galeria d’imatges d’aquella nit del 21 d’abril del 2018, amb moments de l’acció, posteriors a la mateixa, de la festa després de marcar, quan es va retirar del camp substituït per Denis Suárez, després d’acabar el partit, aixecant la copa i celebrant amb els seus companys i fills.
El migcampista de Fuentealbilla va ser el gran protagonista de la final. Ja se sabia la seva marxa. Va portar el braçalet de capità al seu braç esquerre. Aquest gol era el quart del seu equip. Va fer una paret amb l’argentí Leo Messi, va executar un senzill encara que brillant moviment per desfer-se de David Soria, ara al Getafe, i marcar amb poc angle però ja sense oposició.
L’afició barcelonista i tot el club van festejar en gran aquell moment perquè era el resum d’una carrera, d’una trajectòria des que va arribar a la Masia. Iniesta va posar al Wanda Metropolitano la cirereta sense estar-se de res. A l’estadi atlètic va aconseguir el trenta-unè dels seus 32 títols com a blaugrana perquè després, un cop jugats cinc partits del torneig domèstic, se’n va poder anar amb 31 títols després de guanyar també Laliga Santander.
Però aquella nit a l’estadi de l’Atlètic de Madrid va ser indubtablement més que especial i significativa per a un dels futbolistes més especials i brillants en la història del futbol espanyol, que amb la selecció va guanyar també les Eurocopes del 2008 i 2012 i el Mundial de Sud-àfrica 2010 amb el seu gol al final de la pròrroga contra Holanda, i que ara exposa el seu magisteri al Japó, on també ha aconseguit ampliar la seva collita de títols.
