Cinc setmanes després del decret d’alarma, l’alcalde de Terrassa parla de la resposta ciutadana al confinament, de l’arribada de la classe mitjana als serveis socials i del cop de la crisi del coronavirus a l’economia de la ciutat i als comptes municipals. Ballart fa una crida al terrassencs, als que demana que quan tot passi continuïn comprant a la botiga del barri.
¿Com està responent la ciutadania de Terrassa a cinc setmanes de confinament inesperat i incert?
Molt bé. És complicat quedar-se a casa, a ningú li agrada, però la major part de la ciutadania està complint les normes fixades pel decret de confinament. És veritat que hi ha una minoria que se les salta i per això la Policia Municipal ha intensificat les inspeccions, els controls i les sancions. Ja s’han imposat unes 1.800 a la ciutat. També ens ha contactat molta gent que informava de comportament incívics.
El president Sànchez va deixar clar que el confinament es podria allargar fins maig. Ho comparteix? Al debat entre salut i economia, per quin es decanta?
Jo crec que s’ha d’escoltar els científics i als metges i que la salut de les persones ha d’estar per davant de tot. Aviat haurem d’anar cap a un desconfinament gradual i el que demano és que es prenguin decisions i s’informi. Necessitem informació per programar, desprogramar, per prendre decisions que afecten la ciutadania. Vivim cada dia en una incertesa que no és positiva per a ningú, fins i tot per l’estat d’ànim de la gent. Nosaltres, per exemple, ja hem decidit que la Festa Major queda suspesa, perquè entenem que al juliol no és podran organitzar activitats massives. Però ningú ho ha dit encara, no hi ha informació a un mes vista.
Ha anunciat una Festa de Retrobament per la tardor. En què consistirà?
Intentarem salvar al juliol alguns elements del tronc central de la festa. Encara que sigui de manera virtual. Per exemple l’encesa del Ciri, el pregó es podria emetre per la tv i la radio municipals i caldrà veure si Jordi Grau pot presentar el Capgròs. Ho hem de tancar amb les entitats de cultura popular. A la tardor, o bé quan la situació ho permeti, ens agradaria fer una Festa de Retrobament amb la cultura popular com a protagonista i amb el comerç i la restauració. Molts d’ells salven cada any la temporada amb la facturació de la Festa Major. Serà el moment també per retre homenatge als treballadors dels serveis essencials, d’agrair-los la seva entrega, i per fer un comiat col·lectiu a les víctimes del coronavirus i acompanyar les seves famílies
Ada Colau torna a reclamar que es deixi sortir els nens al carrer. Comparteix la necessitat de relaxar el confinament, especialment el dels més petits?
Els nens són els grans oblidats i amagats d’aquesta crisi. Estan sent molt responsables, adaptant-se completament nova forma de vida, tancats a casa. Penso que, sempre seguint les indicacions dels científics, si podem passejar les mascotes hauríem d’anar pensant aviat en la sortida dels nens. Per descomptat acompanyats d’un adult, mantenint la distància de seguretat i potser donant una volta petita al costat de casa.
La xarxa hospitalària de la ciutat ha anat al límit, però no ha col.lapsat
Han estat setmanes molt difícils, amb les UCI desbordades. S’han hagut d’ampliar espais a Mútua i a l’Hospital de Terrassa. S’ha habilitat l’Hotel Terrassa Park com a hospital i tenim tot a punt per engegar en un sol dia un hospital de campanya a Can Jofresa, però de moment no ha estat necessari. Hem de donar les gràcies amb majúscules als professionals per què estan fent una feina espectacular. De fet, els darrers dies les hospitalitzacions i els ingressos a les UCIs baixen i el total d’infectats també.
La corba de la pandèmia s’estabilitza a la ciutat, però el percentatge de morts és molt alt. Ja són 206, un 27 per cent.
No conec el detall de les dades, però cal tenir en compte que als hospitals de Terrassa s’atén població d’altres municipis i que entre els morts hi ha ciutadans de Rubí i Sant Cugat.
Com ha encaixat Funerària aquesta allau sobtat de difunts?
Fa quinze dies es va viure un moment crític, però no va arribar al col.lapse. L’activitat dels crematoris s’ha multiplicat i en general, a Funeraria s’estan vivint moments molt durs. Els difunts arriben sols i amb l’enbolcall de protecció dels hospitals…Hem intentat que els familiars més íntims poguessin tenir un moment de comiat, però no hem pogut trobar la manera.
Els serveis socials estan gestionant encara la postcrisi de 2009 i ara han d’afrontar la del coronavirus. Caldrà redimensionar-los?
El Rebost atén aquests díes 3 mil ciutadans més i als serveis socials estan arribant perfils de persones de classe mitja que han perdut la feina i que mai havien demanat ajut. El perfil de l’usuari és molt diferent del que teníem fins ara i això vol dir que un cop acabi el confinament, caldrà redefinir els serveis socials i també l’aportació de recursos.
Cap a quin model?
Ara estem atenent l’emergència i gairebé no tenim temps per a pensar, però hem de tenir clar que res no serà com abans. De fet, tot l’Ajuntament entrarà en un nou paradigma. Aquesta crisi també és una oportunitat per repensar l’estructura municipal.
La crisi del coronavirus serà també un cop pels comptes municipals. Ha calculat la dimensió de la davallada d’ingressos?
Les dades que puc donar avui són provisionals, però ja sabem que l’impacte de l’emergència en els ingressos és d’uns set milions d’euros i que pot arribar als vuit milions. A aquesta xifra cal sumar l’increment de la despesa, que se situa al voltant dels 2 milions d’euros, uns diners que s’ha destinat a l’ampliació de l’Andana, al reforç de la neteja a la compra de material, entre d’altres. La xifra augmentarà les setmanes vinents. El cost de la crisi se situa en aquest moment al voltant dels nou o deu milions d’euros.
La ciutat tot just es recupera de la crisi de 2009. En aquell moment va caure la construcció. Tem que ara caigui el comerç?
Lluitarem perquè això no passi. Avui hi ha 4.300 activitats aturades a la ciutat i per moltes d’elles l’estiu és un per iode clan de facturació. Per això tots els esforços d’aquest ajuntament aniran a atendre l’emergencia social i també a l’acompanyament de sectors clau, entre ells el comerç i la restauració.
El 2009 es va perdre l’oportunitat. Creu que ara és el moment de repensar el model econòmic de Terrassa?
Per descomptat, aprofundint en el sector tecnològic. Aquest serà un dels reptes. Aquesta crisi també ens ha fet repensar el model de consum i aquests dies estem comprant al barri. Faig una crida a la ciutadania per què, quan s’acabi el confinament, continuï comprant a la botiga del costat de casa. El comerç de proximitat dona personalitat a la ciutat. Ara més que mai tenim clar que sense botigues als barris tindríem una ciutat morta.
El Govern permet als ajuntament destinar part del superàvit a despesa social i a flexibilització de la regla de la despesa està al caure. Creu que permetran afrontar el cost de la crisi?
Precisament a aquest ple liquidarem el pressupost de 2019 amb un superàvit de més de 12 milions d’euros i, un cop tinguem clars els criteris fixats per l’Estat, decidirem a què els destinem. Els primers càlculs ens donen entre 6 i 7 milions per despesa essencial i vinculada al coronavirus. No ens salva la vida, però és una bombona d’oxigen. Ara la demanda de flexibilització de la despesa és unànime i no té color polític. La fem des dels ajuntaments, que som els que estem donant la cara un cop més davant de l’emergència, més que altres administracions. Per això hem de fer un pas més. Es fa més necessari que mai reclamar el model del 33 per cent de competències i recursos per municipis, autonomies i Estat.
La bandera del municipalisme en un moment de recentralització?
Estic convençut que si des de Madrid se’ns hagués donat més competències i recursos als ajuntaments, la resposta a aquesta crisi hauria estat més eficient. L’exemple el tenim amb les residències de gent gran, competència d’Afers Socials de la Generalitat. No hi havia cap mena de seguiment ni ara ni abans. L’Ajuntament de Terrassa ha trucat cada dia a les residències, ha portat material i ha insistit al departament. Amb competències i recursos, la realitat hauria estat un altre.
Es planteja alguna mesura fiscal addicional perqué la ciutadania tingui més diners a les butxaques a la sortida de la crisi.
El de Terrassa va ser el primer ajuntament a fer una moratòria del pagament d’impostos fins a l’1 de juny i altres es van sumar. A partir d’aquí, segons avanci el desconfinament, podem estudiar si hi ha noves rebaixes fiscals. Ho farem amb consens de totes les forces polítiques i en el marc del Pacte per la Reactivació econòmica. La reducció de la taxa de residus comercials i de les terrasses és una de les mesures que estan sobre la taula.
No ens volem precipitar per què no és igual que les terrasses puguin obrir a l’estiu a què no. Però ha de quedar clar que l’Ajuntament està disposat a revisar la fiscalitat perquè els impostos no penalitzin ningú. Han de ser un instrument per donar liquiditat i facilitar la vida a la gent. Per això farem un pressupost nou, amb un pla de govern nou que prioritzi la fiscalitat, l’atenció social i la recuperació
L’Ajuntament ha anunciat la compra d’1 milió de mascaretes amb un pressupost de mig milió d’euros. Per què es nega a dir quan arribaran, com és distribuiran i qui les fabrica?
La compra es va fer dijous 8 d’abril a través d’una empresa catalana i la producció és a la Xina. No concretaré noms ni dates per por que, en un context d’alta demanda com l’actual, la remesa no arribin per problemes a les duanes. Ja tinc foto de les caixes sortint de la ciutat de Xiamen cap a l’aeroport i espero que arribin els dies vinents. Tan bon punt les tinguem les repartirem
Com les farà arribar els domicilis?
Ja tenim muntat un dispositiu amb empreses especialitzades que repartiran paquets de quatre mascaretes en un sobre amb instruccions. No arribaran el milió de cop. Ho faran en tres remeses d’unes 300 mil mascaretes. Encara estem tancant la fórmula però intentarem que es faci l’entrega en ma.
Ara s’està repartint una remesa de mascaretes solidàries. Ho va anunciar a twitter abans que és concretés la distribució i el gest va generar crítiques. Creu que ha pecat de precipitació?
De tota manera, la inquietud per les mascaretes hi és a les llars. S’està recomanant a la gent que surti amb mascareta i la ciutadania vol anar protegida. Però el Govern de Sánchez va decidir centralitzar la compra i un mes després aquí no veiem ni una mascareta. Aquesta és la realitat. I ara haurem de córrer quan els nens surtin al carrer per què hauran d’anar protegits i no tenim mascaretes infantils. Nosaltres no hem pogut trobar model, homologació ni empreses que les fabriquin.
Ha decidit si denunciarà al sindicat de la Policia Municipal per les queixes dels equips de protecció?
No ho hem decidit encara. Els materials de protecció van lligats a una Llei de Salut Laboral i a l’Ajuntament cada àrea té una fitxa amb els seus protocols. La policia necessitava guants i mascaretes i nosaltres, per la situació de risc, vam anar més enllà. La Policia Municipal de Terrassa és una que té més material de protecció de Catalunya i l’única que ha sotmès a test a tota la plantilla, amb onze casos positius. Pel que fa als gels caducats, es va fer una compra molt gran i inicialment no es van detectar problemes amb les caducitats. Un cop localitzades, se’ls va dir que s’anessin retirant a mesura que sortissin i de cop el sindicat publica un vídeo amb sis pots. No sembla molt ètic. Jo crec que a partir de sis pots caducats no es pot dir que es posa en risc la salut laboral de la plantilla.
