L´experiencia no es fonamenta en haver viscut moltes vegades la mateixa situació, sinó en haver tingut l’oportunitat de viure diferents situacions alguna vegada. Els millors aprenentatges pel futur s´obtenen de les situacions més desconegudes, que requereixen aplicar molta més creativitat per sortir-ne satisfactòriament.
En aquests moments, ens trobem en una situació extremadament excepcional de pandèmia global que cap persona que tingui fins 80 anys ha viscut abans, només comparable potser amb la Segona Guerra Mundial o amb la Guerra Civil Espanyola.
La popular dita catalana “Qui dia passa, any empeny” l´hem re-convertit aquests dies de forma adequada a la gravetat del moment, dient: “Cada dia que passem (de confinament), queda un dia menys”. Aquesta és una positiva manera d´autoanimar-nos envers la superació del problema, que cada vegada és més propera, doncs avancem junts cap a ella.
En aquest sentit, recordo com els meus avis materns, en pau descansin, durant la seva avançada edat celebraven els “mitjos anys”, doncs no sabien si arribarien a complir el seu següent any sencer. Ens deien que així cada 6 mesos celebraven feliços un aniversari, el de cadascú d´ells o el de les seves noces, una forma molt maca de recordar que no cal esperar cap dia assenyalat en el calendari per a celebrar el que tenim. No és gens fàcil entomar la situació actual i assumir que ningú la controla encara: ni nosaltres mateixos, ni la nostra família, ni la nostra empresa, ni les entitats socials, ni els governants locals/nacionals/europeus/globals… Ningú en aquests moments pot determinar amb certesa com serà el nostre futur, només es poden dibuixar escenaris possibles i aconseguir treballant-hi tots junts que passi el millor per a tota la societat.
És hora de caminar junts, fugir dels individualismes que han aconseguit omplir les butxaques a uns a canvi d´empobrir a altres, i aconseguir una societat global més ètica, més justa i més lliure.
Per tant, en el meu criteri, les dues coses que hem de fer tots, són quedar-nos a casa i millorar individualment com a persones.
Us comparteixo deu bones pràctiques que recomano per aconseguir aquest creixement individual, imprescindible si volem creixer com a societat: 1/ Valora el que tens i com vius: Evita el victimisme i buscar culpables al que ens passa.
2/ Cuida´t el cos i la ment: Fes una dieta sana i practica una rutina diària de manteniment físic.
3/ Recupera aquell hobby, que et duia alegries, felicitat i bons moments. Torna a gaudir-lo
4/ Endreça aquella estanteria, calaix o armari que fa tant de temps que vols veure com nou limitar l´ús del mòbil.
5/ Comparteix bona música, llibres, pel·lícules o series que t´han agrada´t amb la gent que estimes i les teves amistats.
6/ Fes aquella trucada, o millor encara vídeo-trucada si pots, amb aquelles persones que fa temps amb qui no parles per allò que “no trobo el moment”. Troba´l ara que sí que el tens.
7/ Expressa les teves emocions, comparteix-les i no te les guardis dins. Obre´t a altres a fer el mateix amb les seves.
8/ Gaudeix dels teus, aprofita aquests moments amb la família i el teu entorn proper per acostar-hi i coneixer-vos millor.
9/ Informa´t diàriament del que passa al món, però no hi estiguis tot el dia connecta´t.
10/ Acaba cadascún dels dies amb aquest exercici de pensar: A/Una cosa de la qual en puguis donar gràcies i B/Una cita ó expressió positiva del que has viscut.
El majúscul repte sanitari actual donarà pas a un encara més gran repte de recuperació econòmica global, en el qual tots nosaltres haurem de donar el millor per sortir-ne com a societat. Sens dubte ens caldrà comunicar-nos, col·laborar i coordinar-nos com mai abans ho hem fet.
Anem-nos-hi preparant per quan finalment puguem sortir de casa. Ens caldrà la millor actitud positiva individual per aconseguir-ho junts. Molts ànims i molta salut per a tothom.
* L’autor és Assesor i Coach miquel.serracanta@solutionsdecisions.com
