La setmana passada es va produir a Twitter una irada discussió entre el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa Isaac Albert i l’antic president local del Partit Popular Gabriel Turmo. També hi va intervenir l’alcalde Ballart, però menys. Va ser a compte de la intervenció de l’exèrcit espanyol a la crisi del coronavirus a Catalunya. Turmo va entendre i estendre la paralització puntual de l’actuació de la UME a Sabadell a Terrassa, com si l’equip de Govern egarenc no volgués l’ajut de l’exèrcit, quan és cert que l’havia demanat expressament a la delegació del Govern. Els que havien estat companys de ple i mantingut una, fins i tot, cordial relació en la discrepància van tenir una forta enganxada, amb to elevat i paraules que segurament s’estalviarien en una altra ocasió. És el que té Twitter, que a tots ens escalfa una sang que en aquesta ocasió no va arribar al riu. Ambdós polítics, un en actiu i l’altre no, van acabar la discussió recordant vells temps.
L’exemple ve a compte de com a les xarxes es poden alterar les discussions i de com els maximalismes dificulten el debat, generant escenaris francament complicats. Turmo, segurament, generalitzava i Albert, lògicament, parlava del que feia el seu govern. Twitter és una nova plaça pública de vegades estranya, sempre interessant, que també, com deia Umberto Eco, es converteix en barra tavernària.
La UME va venir a Terrassa i va desinfectar quatre de les vuit residències que tenia previst. No va passar res, ningú va rebutjar l’ajut dels militars. Els veïns del carrer de Wagner els van aplaudir quan van arribar a la residència del mateix nom i fins i tot algun soldat va tornar els aplaudiments. Són una eina més de lluita contra una pandèmia que canviarà el món tal com el coneixem i es fa absurd discutir si els militars han de venir a Catalunya o no.
No sabem exactament el que va passar a Sabadell, si van deixar de muntar tendes per qüestions d’imatge o d’eficiència tècnica dels panels, segurament se sabrà i tindrem temps de valorar-ho, però qui que estigui en el seu seny és capaç de considerar inadequada la intervenció dels militars en els termes que ho estan fent en una crisi com la que ens està afectant. Qualsevol ajuda és imprescindible i el que és preocupant és que les xarxes, fidel reflex del to extrem de la societat que les utilitza, situa o millor manté les dues espanyes als extrems per retroalimentar-se eternament. Ens en sortirem.
