Aquesta setmana ha sorgit una polèmica, una més, arran d’unes disposicions de la Generalitat de Catalunya en què es podia interpretar que es recomanava una discriminació dels malalts per l’edat a l’hora de destinar-los recursos per la Covid-19. Tant les autoritats sanitàries com representants dels sanitaris, tant catalans com d’altres comunitats autònomes, van córrer a donar explicacions dels criteris, que són purament clínics, independentment de l’edat. És a dir, si s’ha de prendre una decisió, es fa des de la rendibilitat; en cas de manca de recursos, els que hi ha es destinen a qui té més possibilitats de sobreviure. Tan cru, tan trist i tan real com sona. El problema no és tant el criteri que s’aplica en la destinació dels recursos com per què aquests són tan minsos. La qüestió sempre pot ser oportunista i segurament injusta, perquè era difícil preveure l’abast de la pandèmia, però en qualsevol cas serà una pregunta que ens haurem de plantejar en algun moment i a la qual haurem de respondre tard o d’hora.
Com també ens haurem de fer i algú haurà de contestar a la pregunta de com s’ha arribat a la situació que s’ha donat a les residències geriàtriques. No sabem si és que no es van valorar bé les conseqüències del virus, tot i saber que la gravetat en la gent gran era superior que en els joves, o que es van aplicar els criteris de rendibilitat dels recursos. La segona opció és poc probable tot i que, en altres països, s’explica que tampoc han prestat gaire atenció als avis i com a denominador comú tenim que les xifres de contagis i defuncions són tan confuses les referents a la gent gran com les generals.
A Terrassa es deia aquesta setmana que hi havia dues residències en estat crític. Finalment, se n’han desinfectat un total de set i les dues crítiques continuen amb les dificultats. No s’explica en quina situació estan, encara que es pot intuir: residents infectats de gravetat diversa, escàs personal i poc preparat per baixes per contagis i, perquè les residències no són hospitals, poc o cap material.
En un primer moment es va generar un corrent d’opinió negatiu, com de retret a les residències pel que estava passant. Era absolutament injust, com desafortunat i injust va ser el comentari de la ministra de Defensa, que va “denunciar” que l’exèrcit es trobava cadàvers d’ancians quan entrava a les residències en comptes de preguntar-se per què estava passant allò. Ens en sortirem.
