‘impacte de la crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus s’ha traslladat al mercat laboral local amb un increment de 686 aturats el mes passat, el segon pitjor març de la història a Terrassa. Un volum de desocupació que s’ha generat, bàsicament, en les dues setmanes d’estat d’alarma que va patir el mes passat; s’espera, per tant, que les xifres d’abril siguin pitjors, ja amb tota l’activitat no essencial aturada. L’increment de març, del tot atípic a conseqüència de l’extraordinari efecte negatiu del Covid 19, situa en 14.783 el nombre d’aturats a Terrassa, que són un 4,9% més que al febrer.
L’alça està per sota de la mitjana catalana (5,53%) i molt allunyada de la resta de l’Estat (9,31%). S’ha de tenir en compte que en aquesta estadística no surten els milers de treballadors afectats per expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) a Terrassa, que malgrat que tinguin la feina suspesa o retallada no es comptabilitzen com aturats. En el balanç interanual (sobre març de 2019), l’increment de l’atur és d’un 3,3%, el que representa 476 persones més sense feina. Al Vallès Occidental, el balanç és similar. La comarca va finalitzar el marc amb 52.680 desocupats, que són 2.619 més que al febrer (5,2%). Març ha estat habitualment els darrers anys un bon més pel mercat del treball de Terrassa. L’últim increment d’aturats en aquest més es remunta l’any 2013, quan va culminar amb 179 aturats més. A partir del 2014 el mercat laboral es va recuperar progressivament.
des de inicis de la recessió
Però hi ha una dada significativa per valorar l’abast de l’increment de l’atur el mes passat. No trobem una alça similar des de l’any 2009, en plena eclosió de la gran recessió. En el mes de març d’aquell any van perdre la feina 708 persones i el nombre total de desocupats va pujar fins als 17.632. De fet, el cop del Covid-19 al mercat laboral ha fet que aquest torni dos anys enrere. Els 14.782 aturats actuals estan per sobre del balanç de 2019 (14.919 desocupats), del 2018 (13.978) i queda per sota del de l’any 2017, que va culminar amb 15.017 persones sense feina. Com era d’esperar totes les localitats de la demarcació han vist empitjorar el mercat laboral el passat mes. Entre els municipis amb més població activa i teixit industrial, ha estat Rubí el que ha patit el cop més fort. Segons les dades del departament Treball, el nombre d’aturats va créixer un 8,8%. Això significa 409 desocupats més, fins a arribar als 5.067. A Sant Cugat, l’alça es va disparar fins al 6,5%. El mes va acabar amb 171 desocupats més (actualment hi ha 2.808).
INCREMENT MÉS SUAU
Una altra localitat que va veure pujar l’atur amb intensitat van ser Vacarisses (50 aturats més i un increment percentual del 16,7%). En la resta de municipis el deteriorament del mercat laboral va ser força més suau (veieu gràfic inferior).
L’impacte del coronavirus en el mercat laboral ha convertit març en el pitjor mes per a l’ús de la història d’Espanya amb 898.822 afiliats perduts en l’última quinzena, una vegada decretat l’estat d’alarma, i 302.265 nous aturats, una xifra on no entren els afectats per ERTE. El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social va detallar que en els primers onze dies del mes, quan l’ocupació encara evolucionava amb normalitat, l’ocupació va augmentar en 64.843 persones, mentre que entre els dies 12 a 31 de març, es va desplomar en 898.822. El mes es va tancar amb 833.979 afiliats menys, dels que dos de cada tres, més de 600.000, eren ocupacions temporals. Per sectors, la major caiguda durant març la va experimentar el règim general, especialment en el sector serveis després del tancament al qual va obligar l’estat d’alarma, seguit pel d’autònoms, que va perdre 40.877 inscrits.
La mitjana mensual, la dada que habitualment s’usa per a comparar, és 243.469 afiliats menys que al febrer però, segons va assenyalar el mateix Govern, això no reflecteix l’ocorregut, ja que l’impacte de la pandèmia del coronavirus es comença apreciar de manera notòria a partir del dia 12 quan es va decretar l’estat d’alarma. Quant a l’atur, el Sepe ha sumat 302.265 demandants el mes de marc, la qual cosa deixa el total d’aturats en 3,54 milions en la major pujada de la desocupació mensual de la història però lluny del màxim, amb 5,04 milions d’aturats el febrer de 2013.
