S evident que estem en un país mediterrani, amb tot el que té de positiu i negatiu, però , en situacions d’emergència, enyoro el caràcter germànic. Per qüestions d’idioma, i per haver viscut set anys a Suïssa, segueixo molt d’aprop la pandèmia en aquells països, via mitjans de comunicació.
Allà, la declaració d’estat d’alarma, no comporta cap mena de discussió ni retrets, entre partits i administracions. Es una mesura lògica, prevista i necessària. Ja està. Cadascú en el seu lloc, i cadascú a les ordres del seu superior, tant a la feina, com a les institucions. Que el govern central alemany, decideix assumir competències dels Länder, doncs, endavant per això és el govern estatal. Que el govern suís, ho fa, respecte les competències cantonals, cap problema, és la mesura indicada. Poso aquests dos exemples, de dos països , amb sistemes federals exemplars.
Que la comissió tècnica, decideix unes mesures concretes, doncs es compleixen. Faltaria més. A ningú se li ocorreria posar en qüestió, el comandament únic, ni l’ordre establert. Tothom té clar que la bona organització i disciplina, son bàsiques per al resultat final.
Dic aixó, perquè, cada dia que passa, es fa més evident la necessitat de deixar clares les competències, de cada nivell administratiu. Estem cansats, de veure com alguns volen manar a casa dels altres, i a més donar lliçons de com s’han de fer les coses. Necessitem urgentment renovar el Parlament i elegir un nou Consell Executiu i un nou President, perquè sinó ens farem mal, tots plegats.
Aquesta mania de voler actuar sols, i voler demostrar que som més savis que ningú, ens ha portat a una de les pitjors situacions de la nostra història. I lluny d’acceptar o reconèixer els errors, els volen amagar, criticant als altres. La setmana passada, en aquestes mateixes pàgines, vaig exposar el greu desmantellament de la sanitat catalana, en els darrers deu anys. Ara, vull recordar que el deute és tant elevat, que el govern de la Generalitat, no pot comprar res, ni contractar cap crèdit que no estigui avalat pel govern central. Tenim, una llosa de vuitanta mil milions d’euros, de deute.
Si això, és així, qui seria capaç de refusar ajudes disponibles ? Qui criticaria actuacions quan tu mateix les estàs duent a terme ? El desgavell intern del govern de la Generalitat, junt amb les batalles entre partits de govern, i la manca de liquiditat econòmica, fa que la coordinació amb l’Estat, sigui en tot i per tot. Bé, hauria de ser, però no és. Es vol continuar donant mostres de superioritat, de menyspreu per les mesures preses, de auto suficiència infantil, malgrat tenir al davant, la pitjor de les crisis que mai haguéssim pogut imaginar.
Estic vivint la crisis, com milions de ciutadans . Reclòs a casa, i malgrat tot, fent el possible per ajudar, per vies tecnològiques, a petits ajuntaments i entitats, públiques i privades, a obtenir material adient, per fer front a la pandèmia. Una vegada més, ha estat la Diputació de Barcelona, la que ha ofert ajuda immediata als ajuntaments, per a poder lluitar millor, i , en canvi hem vist la incapacitat de la Generalitat per a mantenir oberts determinats serveis, o fer-ne la deguda supervisió i control.
