l passat 7 de març, la Jessica Mariel Ríos, empadronada al barri del Pla del Bonaire, va viatjar a l’Argentina, acompanyant la seva germana, que “havia vingut a provar sort aquí, però no s’hi havia adaptat”. Ríos va deixar a Terrassa el seu marit, amb una discapacitat del 68%. Tenia la intenció de tornar a la ciutat el 23 de març però el dijous dia 12 el president de l’Argentina, Alberto Fernández, va anunciar la suspensió a partir del dia 16 i durant 30 dies de tots els vols procedents d’Europa, els Estats Units, la Xina, Japó, Corea del Sud i Iran.
“Level, la companyia amb qui havia de viatjar la meva dona, va canviar-li primer el vol per al dia 3 d’abril. Després, també li van cancel·lar aquest altre vol”, explica Daniel Segado, el marit de la Jessica. “Ens en vam assabentar que una altra aerolínia, Latam, viatjava des de Brasil a Espanya i vam comprar un bitllet de Buenos Aires a São Paulo i un altre, de São Paulo a Barcelona per al 22 de març però aquests vols també van ser cancel·lats”, comenta Segado.
“Està tot cancel·lat i la Jessica no pot venir, però jo tinc una discapacitat i necessito la meva dona al meu costat”, explica l’egarenc, que pateix atàxia de Fredrich, una malaltia genètica i degenerativa que afecta el sistema locomotor. “Tinc una discapacitat del 68% i necessito una persona que es faci càrrec de mi. Jo puc estar sol un temps relatiu però no tant temps. La meva mare ve de tant en tant a casa meva, però és una persona gran i no és el més adient ni per a ella ni per a mi”, lamenta el terrassenc, que necessita ajuda “sobretot a la cuina i per a tasques tan quotidianes com fer el llit o la bugada”.
Ambaixada i consolat
Ríos s’ha posat en contacte amb l’ambaixada espanyola a l’Argentina i Segado, amb el consultat argentí a Barcelona, tant per telèfon com per correu electrònic. “Tot i assegurar que entenen la meva situació, m’han dit que em busqui un assistent social”, exposa Segado, que assegura que no s’ha plantejat aquesta possibilitat. “Jo tinc la casa adaptada i vaig fent. A més, penso que serà una qüestió de dies”, diu.
L’última notícia que té la parella és que “Iberia té previst alguns vols de repatriació per als pròxims dies”. “La Jessica no té la nacionalitat espanyola. Estem casats, treballa aquí des de fa quatre anys i està empadronada aquí però no té la nacionalitat i per tant, no pot accedir a la repatriació”, assegura Segado. Tot i això, “jo tinc l’esperança que li faran un lloc a algun d’aquests vols”, diu.
Mentrestant, la Jessica està confinada a casa d’una amiga en un poble a prop de Buenos Aires.
Repatriat des de Santo domingo
Qui sembla que sí que ha pogut tornar ja a casa és en Joaquim Font, un terrassenc de 60 anys que aquest dilluns havia de ser repatriat pel Govern espanyol des de la República Dominicana.
Font havia viatjat a Puerto Plata, al nord del país, per a fer turisme i havia de tornar a Terrassa el 20 de març, però el cap de setmana abans el govern de la República Dominicana va anunciar la suspensió a partir del dilluns 17 de març dels vols des de i fins a Europa, la Xina, Corea del Sud i l’Iran per a intentar frenar la pandèmia de la Covid-19.
“En conèixer la notícia per la premsa, vaig quedar atònit. Vaig trucar a la companyia aèria amb qui havia de volar, Air Europa, però no hi havia manera de comunicar-me amb ells. També vaig trucar a l’ambaixada espanyola però era cap de setmana i només estava operatiu un telèfon d’emergència. Em van contestar però, tot i insistir, em van remetre al que em digués la companyia”, explica Font.
L’egarenc havia comprat els seus bitllets d’avió a través d’una agència de viatges de Terrassa. “Em vaig posar en contacte amb ells i van fer tot el que van poder. Al final, em van contestar dient-me que l’únic que havien aconseguit és que Air Europa els confirmés que havien passat el meu vol de tornada al 3 de maig”, diu. Davant d’aquesta situació, Font argumentava la setmana passada que no disposava dels diners suficients per estar tants dies fora de casa. “No sé com aguantaré tants dies aquí. Ho veig dificilíssim. Necessito sostre, menjar, productes d’higiene i saldo al mòbil per a poder comunicar-me. Soc una persona modesta. Feia molt temps que no viatjava i vaig venir amb les despeses molt ajustades”, explicava.
Demanar diners
“Des de l’ambaixada em diuen que demani diners a amics o familiars però no hi ha ningú que em pugui enviar diners”, destacava el terrassenc. “A la casa de lloguer on estic entenen la meva situació i m’estan aguantant com poden però esperen que els pugui pagar. Potser arriba un dia que em fan fora”, exposava.
A mitjans de la setmana passada, però, la situació va començar a canviar. “Des de l’ambaixada em van enviar un correu dient que estaven recopilant les dades de tots els turistes espanyols que estàvem a la República Dominicana. Finalment, d’aquí a unes hores haig d’agafar un vol de repatriació sense pagar res”, comentava Font aquest dilluns. “Al final tanta insistència ha fet efecte”, detallava, ja alleugerat.
