Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya, va sorprendre dissabte amb l’anunci d’un enduriment de les condicions de l’estat d’alarma decretat el passat 14 de març. Diem que va sorprendre perquè el Govern durant tota la setmana va dir que no era necessari i rebutjava noves restriccions que demanaven, per exemple, els presidents de Catalunya, Madrid i Múrcia, perquè calia mantenir un cert nivell d’activitat econòmica per no paralitzar el país i mantenir-lo preparat per a la sortida de la crisi. Sembla que fins i tot divendres i a preguntes de representants de governs autonòmics i patronals i sindicats es va arribar a llançar pilotes fora al respecte.
El problema de les decisions que pren aquest Govern no és que les prengui o no, sinó la seguretat o, millor dit, la falta de seguretat que transmet en el seu dia a dia. És molt cert que aquesta és una situació tremendament complicada, que les decisions tenen una transcendència extraordinària que s’ha de valorar molt i que no tenim referents per a la gestió d’una crisi de dimensions històriques, però és precisament per això que en un moment com aquest necessitem lideratge. El decret de l’estat d’alarma atorga al Govern l’autoritat legal per assumir una sèrie de competències de gran importància i centralitzar el comandament de la gestió de la crisi, però el lideratge no s’assoleix per reial decret, sinó que s’ha de guanyar amb un tarannà al qual la transmissió de seguretat i fermesa és indispensable. Publicar les noves normes al BOE mitja hora abans que hagin d’entrar en vigor i haver d’establir una moratòria (o no, no se sap exactament quina seria tècnicament l’expressió) en la seva aplicació d’un dia no és una mostra de seguretat i sí d’una inquietant improvisació.
La ciutadania ha de confiar en la certesa que s’estan adoptant les mesures adients davant la pandèmia, que s’està posant a disposició dels professionals de la sanitat i de qui ho necessita el material necessari, sent conscients, com ho som, que no és fàcil, que existeix una emergència mundial i que tots els països necessiten les mateixes coses. El lideratge també s’assoleix amb transparència i amb informació clara i concisa. Un exemple contrari va ser el de dissabte passat quan a una alt càrrec del Govern se li va preguntar per què s’havia tornat a encarregar material de proves diagnòstiques a la mateixa empresa que va vendre al Govern els tests que estaven defectuosos; va ser un laberíntic exercici d’enginyeria semàntica per tal d’evitar respondre.
Necessitem lideratge, necessitem, des del reconeixement que la situació és extraordinàriament complicada i la consciència clara que queden dies de crisi extrema, saber que qui està al capdavant té les idees clares i aplica les decisions que s’han d’aplicar en cada moment costi el que costi. Ni més ni menys. Ens en sortirem.
