Climent Palet Puig va néixer el 5 de maig de 1961. I va tornar-ho a fer el 26 de gener de 2020, aquesta vegada sobre l’asfalt, sense paritori, ajudat per un desfibril·lador que el va tornar a la vida després de patir una aturada cardiorespiratòria a un quilòmetre de la línia d’arribada de la Mitja Marató de Terrassa. “Ara celebro el meu aniversari dues vegades”, admet recordant el mal son que va viure el matí d’un diumenge que no oblidarà. “Em trobo molt bé, tinc ganes de caminar, de treballar, estic molt positiu”, diu en una declaració d’intencions sobre el seu estat emocional, sacsejat per un episodi tan vital. “Vaig estar més tocat mentre vaig estar hospitalitzat perquè sabia que moltes coses que feia no les podria fer. Vaig fer el dol durant les tres setmanes que vaig estar a l’Hospital de Mútua.
Climent posa en marxa la cinta de la memòria d’aquell 26 de gener i les imatges no són clares. “Tinc alguns records de la cursa, de saludar a la gent, del recorregut. Me la vaig prendre més tranquil·la que altres vegades perquè feia sis mesos que m’estaven fent proves per les arrítmies benignes que tenia, anava amb més cura perquè no se m’alterés massa el cor. Després recordo que se’m va refredar molt el pit, em vaig fer una frega i no recordo res més. La resta m’ho han explicat.”
Un company del seu equip, el Pantaurells que ell mateix va promoure fa uns vint anys, el va trobar caminant, una escena poc habitual en ell. El va acompanyar un tram, fins que va defallir. I va començar una lluita per la vida en la qual van intervenir diferents persones, definitives perquè avui en dia sigui viu. Primer un sanitari que es trobava veient la prova, després un policia i més tard la unitat motociclista de l’organització que transportava el desfibril·lador. “A la primera descàrrega ja va funcionar el cor.” El dispositiu sanitari de la Mitja Marató va funcionar a la perfecció. I això va ser clau.
Va despertar a la UCI. Un cop per ell, persona molt estimada en l’atletisme terrassenc, corredor incansable, esportista popular en tota la seva extensió. “No sabia què feia allà, a l’hospital. Va ser un cop emocional molt fort. No esperava que em passés una cosa així.” Havia tingut arrítmies. I l’estaven controlant. “Totes havien estat benignes. Però el dia de la Mitja va ser la dolenta, la ventricular, la que provoca la mort sobtada. Quan vaig tenir consciència del que havia passat, vaig pensar que havia tornat a néixer.” Ara porta implantat sota la pell un petit desfibril·lador que li garanteix la vida. Una aturada del cor provoca la seva descàrrega. “És com de ciència-ficció. Em costa una mica acostumar-me, però ho faré. No serà un problema.”
Acostumat a córrer, a anar en bicicleta, a fer de l’esport i de la natura un estil de vida, Climent Palet va fer una sortida a La Mola poc després de trepitjar el carrer. Amb la Glòria, la seva parella, i uns amics. “Va ser molt especial. Havia anat molt a La Mola, però això va ser diferent. Ho valoro molt, com altres coses: sortir de casa i anar a Vallparadís, que no ho feia gairebé mai, ho gaudeixo molt.”
Sap, això sí, que la vida li porta canvis. Però canvis a canvi de vida. “Les curses és el primer que m’ha prohibit el cardiòleg. També és difícil que pugui fer bicicleta de muntanya. Però espero que un entrenament suau sí que podré fer-ho en el futur”, explica esperançat, rebel contra les prohibicions que li marca el cor. “La gent em diu que em cuidi i que faci bondat. Al principi m’ho agafava com un retret, quan jo sempre m’he cuidat, no sóc ni un temerari ni un suïcida. Però una amiga em va fer veure que qui m’ho deia era perquè m’estima.”
De fet, diu que sempre ha tingut una bona condició física. “El cos sempre m’havia respost molt bé. Però l”any passat ja em vaig trobar en dues curses que al primer quilòmetre em faltava l’aire. Pensava que era un tema al·lèrgic. Però va ser un primer avís. Després, en unes proves, em van aparèixer les arrítmies. Però tot va sortir correcte. No em van dir que no fes esport. No vull culpabilitzar ningú, però no em van advertir de cap perill.”
Fa unes setmanes, l’organització de la Mitja Marató el va homenatjar en el dinar de patrocinadors que celebra l’organització d’aquesta emblemàtica cursa egarenca. “El gran vencedor d’aquesta edició has estat el Climent”, va dir el president de l’AE Mitja Marató, orgullós que la bona atenció mèdica de la cursa fos clau pel final feliç d’aquesta història. Climent portava a la butxaca unes paraules que li havien nascut del cor, sorgides des de l’emoció. Però que no va poder llegir. “Ara valoro molt més les petites coses. La gent que estimo, el sol, l’aire, respirar. Aquesta segona oportunitat la gaudiré més que mai”, li dicta l’emoció. “Només tinc paraules d’agraïment. Des dels amics corredors que em van deixar a terra acuradament, l’ATS que em va atendre primer i el policia que em va fer el massatge cardiopulmonar. I al noi del desfibril·lador, fonamental per tornar a viure.”
Té agraïments per a tothom: personal d’ambulància, de l’UCI de Mútua, de l’àrea de semicrítics, infermeres, auxiliars, metges, als amics i amigues que li han donat suport, als companys d’habitació. “I, sobretot, a la meva família i a la meva companya, la Glòria, als qui, sense voler, he fet patit molt.” I també a l’organització de la Mitja. “Heu estat on havíeu de ser. Heu estat atents i eficients.” I llança un crit d’esperança. Ara que tant la necessitem. “Visca la vida i visca els àngels de la guarda”, conclou.
Corredor popular per excel·lència
Climent Palet Puig farà 59 anys al pròxim mes de maig. Fill d’Ullastrell, fa molts anys que viu a Terrassa on s’ha convertit en un personatge estimat i valorat en el món de l’atletisme popular. Per això el seu accident a la Mitja Marató de Terrassa va generar un profund impacte entre els qui practiquen aquest esport, visualitzat mitjançant les múltiples mostres d’estima que ha rebut. Habitual en les proves atlètiques de la ciutat, ha corregut un munt de vegades la Mitja Marató i les proves que formen el Circuit Activa’t. I altres fora de la ciutat. També practica el ciclisme, sobre tot de muntanya. Va ser un dels impulsors del club Pantaurells amb un grup d’amics, entitat amb qui ha participat en desenes de curses
