IMARTS passat, el regidor Miquel Sàmper va decidir que la població terrassenca no podria resistir el dur confinament en què ens trobem sense rebre la seva anàlisi sobre la situació. Al seu article titulat “Coronavirus i Sánchez, pitjor impossible”, en Sàmper comença citant el setmanari alemany Der Spiegel per fonamentar la seva crítica desfermada (que analitzarem a posteriori) a les accions empreses pel govern de Pedro Sánchez. Aquesta citació és, curiosament, un exemple flagrant de fal·làcia ad verecundiam. Citant un mitjà alemany perquè, ja se sap, si és alemany segur que té raó. Perquè potser el senyor Sàmper oblida que les opinions no són més certes perquè les digui un setmanari alemany, sinó perquè es fonamenten en dades i, si pot ser, en arguments científics.
En aquest sentit, li recomanaria que llegís les declaracions del senyor Antoni Trilla, cap de preventiva i epidemiologia del Clínic, tot lloant la tasca dels responsables científics al capdavant de les decisions del govern i cridant a sumar en l’esforç contra el virus i emplaçant les crítiques a un moment posterior. Bé, el que quedarà és que el senyor Sàmper, en paral·lel a advocat, és analista epidemiòleg. Basant, això sí, les seves opinions en allò que diu un setmanari alemany.
Però el més destacable de l’article d’en Sàmper no és pas el seu inici, sinó el moment en què gosa dir que el govern de Torra es va avançar (una altra vegada, diu) en la gestió de conflictes de gran envergadura. Fins i tot, arriba a justificar que el president Torra fos l’únic a no firmar l’acord conjunt de totes les autonomies. Realment creu el senyor Sàmper que és justificable que l’única resposta de Torra davant la declaració de l’estat d’alarma fos “ens envaeixen competències”? És moralment acceptable que un president autonòmic segueixi la seva rebequeria política en un moment en què es confina milions de persones i centenars es troben a la UCI? No esperava pas res d’algú com el senyor Torra, que en cap moment ha donat senyals de preocupació pel conjunt dels autònoms o els treballadors catalans.
No, perquè la seva preocupació eren les seves “competències”. Actitud rebutjable fins al punt que, instants després de les declaracions, el senyor Aragonès en rebaixava el to per no fer el ridícul. A tot això, a Palau esperen que el vent s’endugui les menyspreables paraules de la senyora Ponsatí, sense fer-ne, per ara, cap comentari. És simptomàtic que cap d’aquestes coses ens sorprengui com a catalans. Ja vam patir el govern dels millors i, clar, per aquest només en quedaven els retalls. Això sí, sorprèn veure com sempre hi ha algú capaç de justificar-ho tot. Alhora, com interpreta la realitat el senyor Sàmper per només extreure, de tot un discurs declarant l’estat d’alarma, un suposat discurs “nacional espanyolista”? No veu llavors en Sàmper el seu nacionalisme recalcitrant en denunciar l’actitud de madrilenys (com li agrada, al processisme, fer servir el gentilici de forma despectiva) en marxar cap a la costa? Potser li hauríem de recordar que dissabte al matí la Mola i voltants eren ben plens de persones, totes elles, catalanes. Perquè, li agradi o no, no és un problema de procedència, senyor Sàmper, és un problema de responsabilitat social i la distribució d’irresponsables és uniforme. Però no en té prou amb aquestes declaracions que encara li queda confusió mental per afegir una frase menyspreable: “La pèssima gestió del Govern Sánchez passarà factura en forma de morts”. Davant l’esforç herculi dels sanitaris del país, l’esforç social de tots nosaltres per acatar el confinament i l’esforç de les administracions per acabar amb aquesta crisi, no gosi parlar de morts a la valenta. Comprenc que són moments de nerviosisme i tensió, però si us plau un regidor municipal hauria de reflexionar abans d’escriure el primer que li passa pel cap.