L’expansió de la pandèmia de coronavirus i les mesures per frenar el contagi s’han aplicat i augmenten tan de pressa que gairebé es fa impossible atendre totes les peticions que hi ha sobre la taula i que són causa de la situació tan excepcional que es viu, de caràcter mundial. La greu crisi ha sorprès, per exemple, a alumnes de Terrassa que es trobaven a l’estranger. Fa només una setmana, hi havia un grup de 51 alumnes de l’Institut Cavall Bernat, acompanyats de 4 docents, de viatge de fi d’etapa, ESO, a Malta. Un d’aquests joves va donar positiu al moment de tornar i va quedar ingressat a un hospital maltès. El jove està evolucionat favorablement i fa quatre dies, des del dilluns, que ja no té febre.
La mare del jove ha explicat a Diari de Terrassa com està afrontant aquesta dura separació. Cada dia, des del diumenge, parla amb ell a través de videoconferència i ara reconeix que se sent més tranquil·la. “És una situació molt emocional perquè ell està allà, en un hospital d’una ciutat estrangera, i nosaltres estem aquí i no hi podem anar. Cal dir, però, que tenim molt de suport, especialment des de l’ambaixada espanyola a Malta, amb un personal molt competent. S’hi han bolcat amb el meu fill d’una manera extraordinària. Això s’agraeix moltíssim. Sé que el meu fill està cuidat i protegit i esperem que aviat pugui venir”.
Reprogramar
El jove de secundària formava part del grup dels 51 estudiants de 4º d’ESO que el dia 8 de març va volar cap a Malta pel viatge de fi de curs de 4° d’ESO. El viatge tenia una duració de sis dies fins al 13 de març. Tot va anar sobre rodes fins que el 13 els van comunicar que s’havia anul·lat el vol de tornada i, amb l’ajuda de l’ambaixada, els hi van reprogramant per dos dies després, el diumenge 15 de març.
Tota la delegació estudiantil estava preparada ja a l’aeroport de l’illa per agafar el vol que sortia cap a les 11 del matí. A la porta d’embarcament, es van fer controls sobre el coronavirus i dos alumnes, dos nois, van donar dècimes de febre i no els van deixar marxar. Amb ells es va quedar Núria JuanPere, una de les quatre docents i tutora d’ESO.
A partir d’aquell moment va començar una de les vivències més intenses tal com recordava ahir matí, la Núria, després d’haver dormit la seva primera nit a Terrassa des del 7 de març. “Han estat tres dies però el temps passava molt lent. Hem viscut un munt de coses; des d’estar confinats en una sala d’aeroport que semblava un “cau” fins a anar a una mena de casa-alberg on una noia de Girona, que vivia a prop, ens va ajudar en les coses més bàsiques”.
Diu que en aquesta travessia per aquesta espiral d’emocions no han estat sols. “Hem estat amb una professora i una alumna de Navarra. La nena va tenir una lipotímia i també va donar una mica de febre. Ens hem donat suport mútuament tot el temps i hem fet el cor fort davant els tres joves, dos a càrrec nostre i el que encara hi ha a l’hospital. Jo vaig demanar de quedar-me a Malta. No volia marxar sense l’alumne però em va dir que tampoc el podria visitar ni estar amb ell”.
La Núria diu que la comunicació en digital ha servit moltíssim. “La professora de Navarra, que a més dominava l’anglès a diferència de jo que sóc de francès, ha estat clau per moure cel i terra per les xarxes, per les administracions, per autoritats, per institucions, mitjans de comunicació… De fet, nosaltres vàrem tenir el suport a Malta d’aquesta noia de Girona a través de la Xarxa de Catalans al Món”. La Núria, hores després d’arribar a Terrassa, diu que encara està digerint tot el passat. “Sóc creient i aquest fet m’ha ajudat t molt, molt, en les hores més tristes i plenes de soledat que hem sofert”.
