Vivim la crisi del coronavirus encara entre una mena d’incredulitat cinematogràfica i la preocupació, cada vegada més inquiets, per la certesa que no és sempre com una grip i la incertesa que no sabem quan acabarà i, sobretot, quin serà el paisatge que quedarà. Hi haurà damnificats des del punt de vista de la salut, però també famílies profundament afectades pels efectes del coronavirus a les seves economies.
L’allau d’ERTO serà de dimensions extraordinàries, en una situació mai viscuda i que difícilment tornarem a viure. La regulació temporal dels contractes laborals és un sacrifici que les famílies assumiran amb disciplina i resignació, com sempre hem fet, perquè és veritat que la patim els de sempre com la pedra de Sísif; però, com dèiem abans, amb la inquietud que no només no sabem quan acabarà, sinó que no sabem què quedarà. Quantes petites i mitjanes empreses tindran el múscul suficient per suportar la baixada de l’activitat i el temps que necessitaran després per recuperar el nivell d’abans de la crisi.
Però les conseqüències de la situació són de tal magnitud que afectaran de forma directa i irremeiable el pagament de les hipoteques. L’Estat ha previst una pròrroga en el pagament, encara que no se sap de forma concreta de quina manera, però no s’ha dit res dels lloguers. Aquesta és una qüestió espinosa, ja que l’afectació no és només per als llogaters, sinó també per als arrendadors, molts dels quals depenen de la renda per completar la seva pensió i quadrar els seus pressupostos. No és el mateix el pagament del lloguer a un banc o a un fons d’inversió o a la mateixa administració (la Generalitat ha anunciat que prorrogarà el cobrament dels lloguers de protecció oficial) que a una persona jubilada que complementa la seva pensió o que fins i tot no té pensió i viu del lloguer.
Hi ha encara moltes qüestions pendents de decidir que no sabem encara com es definiran. Una d’elles és la de les quotes dels autònoms. Hi ha més de cinc-cents mil autònoms a Catalunya, petites empreses i autoocupació que també han de gestionar una situació volcànica per als seus projectes.
Hi ha qui diu que l’Estat haurà de prendre moltes decisions econòmiques encara. Esperem que també siguin de caràcter sanitari i encertades.
Segur que, quan tot acabi, res no serà igual. No serà fàcil gestionar la nostra immensa petitesa, la nostra humiliant vulnerabilitat. Hi ha una frase que corre molt per les xarxes en aquests dies: érem feliços i no ho sabíem.
