Hem de tenir confiança. És una consigna que repetim com un mantra i a la qual ens encomanem. Confiem, en línies generals, en la ciutadania, en nosaltres mateixos. Estem demostrant que, quan se’ns busca, se’ns troba; quan hem de fer un pas endavant, el fem, i quan, com en aquest cas, s’ha de fer un pas enrere, també es fa. Els carrers són testimonis que la immensa majoria dels terrassencs estem a casa, amb el sacrifici personal i econòmic que significa, especialment, per a botiguers, restauradors i autònoms de sectors diversos. Confiem en la gent que es queda a casa, en els taxistes que col·laboren amb els metges, en la gent solidària, en els voluntaris; confiem en els terrassencs.
Confiem també en les autoritats municipals. L’equip de govern s’ha mobilitzat des del primer moment. És possible que algú pugui pensar que es podrien fer les coses d’una altra manera; sempre hi ha opinions i criteris, però no es pot negar la diligència, la rapidesa i la valentia de moltes de les seves decisions. Els ajuntaments tenen la capacitat i les competències que tenen i si hem de valorar les mesures i l’actitud de les autoritats municipals només podem dir que confiem en ells. Confiem i molt en la sanitat pública, especialment en els seus actors. És admirable l’esforç que estan fent tots els professionals, des de metges fins a administratius, passant per infermeria i personal de neteja i fins i tot de seguretat. Tenim confiança en la seva professionalitat i en el seu compromís inqüestionable. La fotografia de portada d’ahir de Diari de Terrassa, amb un grup de personal sanitari de Mútua desafiant amb bon humor però amb fermesa la situació extrema que està provocant el virus, ens hi fa confiar, tot coneixent les seves limitacions en forma de personal, material i també d’infraestructura, producte dels retalls pressupostaris de la crisi del 2008. Mancances que ara tant trobem a faltar.
El mateix hauríem de tenir de les autoritats sanitàries i polítiques. Realment hi confiem? En dubtem? Ens fan tenir confiança les mesures econòmiques adoptades pel Govern central. Veurem com som capaços de gestionar una catàstrofe econòmica com la que tenim a sobre i si l’esforç serà suficient. Però confiem en la gestió sanitària de la crisi? I, si en tenim dubtes, venen de l’anàlisi objectiva de les mesures o dels que es generen en el discurs polític? Creiem que comencem a necessitar una informació sobre quin és el pla. En aquests moments rebem molta informació descriptiva, fotogràfica, però trobem a faltar informació predictiva; hem de tenir certeses sobre a on anem amb el que s’està fent.
