Les mesures per frenar el coronavirus estan posant a prova la resistència de moltes empreses, que veuen com la seva activitat laboral es veu directament afectada. Amb la implantació de l’estat d’emergència i les restriccions que comporta, des de reducció de la mobilitat fins al tancament de tot comerç que no sigui de primera necessitat, molts negocis han degut simplement interrompre la seva activitat. Per això mateix, moltes empreses miren avui al Govern central, que estudia aprovar en el Consell de Ministres una sèrie de mesures de caràcter laboral per pal·liar els efectes del coronavirus sobre treballadors i empreses, entre elles l’agilització dels expedients de regulació d’ocupació temporals (Erto) en determinats sectors econòmics, la concessió de la prestació per desocupació sense exigir període de carència, i la suspensió temporal del pagament de cotitzacions a empreses, autònoms i treballadors.
Així mateix, el Govern està considerant establir una línia d’avals per a ajudar a les empreses davant l’impacte del coronavirus en els seus negocis, així com agilitar la concessió de la prestació per cessament d’activitat als autònoms. El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va indicar dissabte passat, després de decretar l’estat d’alarma, que avui s’aprovarien en el Consell de Ministres mesures econòmiques i laborals per a mitigar l’impacte del virus sobre l’economia i l’ocupació.
Nova regulació
Les mesures que podrien aprovar-se avui coincideixen en gran manera amb les que van acordar proposar a l’Executiu sindicats i empresaris i organitzacions d’autònoms. En concret, els sindicats CCOO, UGT, Ceoe i Cepyme reclamen una nova regulació dels Erte, incidint en la causalitat vinculada a l’efecte del coronavirus, la simplificació dels procediments i l’escurçament dels terminis de resolució.
Entre les mesures comunes per als Erte, els agents socials veuen imprescindible que es contempli l’accés a la protecció per desocupació sense exigir període de carència, que els períodes de la prestació per desocupació consumits durant aquesta suspensió no comptin per a futures prestacions per desocupació i que se suspengui el pagament de cotitzacions socials per part de les empreses. Les dues primeres mesures es demanen també per als treballadors fixos-discontinus.
Força major
En la seva proposta, les mesures adoptades per les administracions per motiu de salut pública (tancament de centres, cancel·lació d’activitats, restriccions a la mobilitat de persones o mercaderies, aïllament per a evitar el contagi, o manca de subministraments, entre altres) podran justificar Erto "per força major". D’altra banda, si el Erto és per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, apunten en la seva proposta que, amb caràcter extraordinari, resulta "imprescindible" adaptar la definició de les causes a la situació provocada pel coronavirus, a l’efecte de facilitar la tramitació del Erte corresponent.
Així, creuen que aquesta redefinició pot contemplar, entre altres, situacions com la caiguda precipitada i sobtada de la facturació o de la demanda d’activitat o la ruptura de la cadena de subministraments. La documentació justificativa haurà de cenyir-se a acreditar l’existència de la causa i la seva relació amb el coronavirus.
També proposaven al Govern central que el termini màxim per a la constitució de la comissió representativa en un Erte no superés els cinc dies des de la comunicació fefaent de l’empresa d’iniciar aquest procediment. A més, el agents creuen que el període de consultes amb els representants dels treballadors no ha d’excedir el termini màxim de 7 dies i que l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al qual ha d’atribuir-se caràcter potestatiu per a l’autoritat laboral, s’evacuarà en el termini improrrogable de 7 dies.