Pel llistat de coses, que sembla un catàleg de venda, se’l va emportar gairebé tot: miralls, un gerro, un moble, un altre moble, cadires, sofàs, llums, armaris, llits, un televisor. Una inquilina ha estat condemnada a deu mesos de presó, i a pagar a la propietària els diners en què es valori allò desaparegut, per apoderar-se d’objectes de l’habitatge, situat a Terrassa.
Van signar el contracte d’arrendament del pis l’1 d’agost del 2013. La llogatera, d’origen veneçolà, va rebre l’habitatge "en perfecte estat i amb tots els elements, mobles i electrodomèstics necessaris per al desenvolupament de la vida diària", diu la Justícia. Uns dies abans, el 20 de juliol, van ser enumerats els béns en un inventari. L’acord incloïa la possibilitat de canviar algun moble o utensili "sempre que el que es deixés en l’habitatge no fos inferior a l’existent".
Però no va anar així, a tenor de les dues sentències que consideren a l’arrendatària culpable d’un delicte d’apropiació indeguda. La primera resolució, del jutjat penal número 2 de Terrassa, afirma que l’acusada va treure del pis i es va apoderar de multitud d’efectes.
El llistat
Del menjador es va emportar un moble gran de fusta, una taula extensible, sis cadires entapissades, un sofà de dues places, un altre de tres places, una cadira tubular negra, una taula amb el centre de cristall, un televisor, un llum amb sis focus i dos quadres.
Del rebedor, un moble amb marbre, uns miralls que cobrien la paret, un peu de fusta, un gerro i unes banyes decoratives.
D’un passadís, dues llums de paret i un penja-robes de fusta. D’un lavabo, un armari petit. De la cuina, dues cadires.
De l’habitació de matrimoni, un armari de fusta, un tocador amb calaixos i mirall, el llit de matrimoni (amb matalàs inclòs), dos tauletes de nit i un quadre.
D’altres habitacions, una prestatgeria amb vuit prestatges, una taula d’ordinador, una altra auxiliar, una cadira tubular negra i una cortina, un armari de tres portes, una cadira, una prestatgeria, dos llits amb matalàs, un moble auxiliar amb calaixos i mirall, un altre moble amb quatre calaixos i més cortines, unes quantes.
El jutjat egarenc va condemnar la inquilina, però la seva defensa va recórrer la sentència davant l’Audiència Provincial en considerar que el pacte amb la propietària incloïa el canvi dels béns sempre que fossin substituïts per uns altres d’igual o superior qualitat. El debat, doncs, no era penal i el compliment o incompliment del pacte no podia ser resolt en aquesta jurisdicció. L’arrendatària es va desfer de tots aquells objectes abans d’ocupar l’habitatge i estava convençuda que podia fer-ho. I afirmava que els béns sí havien estat substituïts per uns altres, i unes fotografies ho demostraven. En entrar en el pis va tirar els mobles i va reposar alguns. Això va al·legar.
L’Audiència Provincial no estima el recurs i confirma la primera sentència. El tribunal recorda el contracte i el llistat annex de mobles, i argumenta que la imputada havia de reintegrar l’habitatge amb el mobiliari que se li va lliurar, o amb objectes substituïts per uns altres de valor igual o superior. Però va resultar, segons el tribunal, que el rebedor estava buit, que els mobles nous del menjador eren d’inferior qualitat i la major part estava en mal estat, que dues habitacions estaven també buides.
L’acusada es va apropiar de gairebé tots els mobles. No s’entén que la substitució d’estris d’igual qualitat empari l’actuació de la inquilina, que va deixar habitacions buides "o amb algun moble d’ínfima qualitat i en mal estat".
