La política espanyola viu en un estat de convulsió constant. El tal rei “emèrit” va abdicar arran de l’escàndol del “cas Nóos”. Tot indica que els tripijocs del gendre tan sols eren la punta de l’iceberg. No en volia sortir esquitxat. Resulta que la injuriada premsa va destapant draps bruts i corrupteles. Pel que s’intueix, però, els trets o indicis l’apunten directament. La relació amb l’empresària Corina Larsen (a qui treu 36 anys) amenaça amb esclatar. Malgrat els equilibris dels dos grans partits constitucionalistes (PP i PSOE) seria desitjable que es tirés de la manta. I, si rebenta tot, molt millor.
En clau catalana, qui no ens diu que l’ajornament de decisions en l’affaire Pujol va en una direcció semblant? Ja estic més que tip d’haver d’aguantar estoicament tantes cabronades. Au va! Ja no som a l’època fosca de la tristament famosa “llei Fraga”, que imposava una terna de temes tabú: monarquia, exèrcit i Església. Som al segle XXI!
En anglès, existeix el modisme «A gentleman doesn’t kiss and tell» (un senyor no besa i ho diu). Ve referit a la discreció necessària per tancar preguntes i/o encontres íntims entre parelles “il·legals”. També hi ha l’expressió “Did you kiss the girl?” (amb un somriure) “A gentleman doesn’t kiss and tell”. La imaginació, és clar, sol afegir-hi més pa que formatge: “Te’n vas anar al llit amb la noia?”. És ací que l’home perd la memòria de manera immediata i fa jocs de mans.
Qui la fa que la pagui. No s’hi val a saldar comptes amb un tètric “no ho tornaré a fer”. Com quan se’n va anar de cacera al sud del continent africà. Si t’han enxampat dóna’t per cardat. On queden, llavors, el senyoratge, la discreció i la gelosia?
A partir d’ací, tanmateix, que no em vingui la classe “indepe” i agafi aquest argument com la clau de la caixa forta que ens menarà al “país de demà”, si us plau! No s’hi val a barrejar naps i cols. Jo sí que enyoro Xauxa€, que no pas Ítaca. Qui predica filosofies de bon minyó primer de tot ha d’ésser coherent.
Misericòrdia, Senyor, que he pecat! No haver-ho fet, abans! T’hauries estalviat uns segons d’enrogiment plàcid. Fa molt temps que “no anem bé per anar a Sants”. I no parlo pas de “rodalies”.
