Els científics de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han confirmat la curació de VIH de l’anomenat ‘pacient de Londres’, el segon del món, perquè 29 mesos després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare i deixar de prendre antiretrovirals segueix sense rastre del virus.
L’estudi del ‘pacient de Londres’, que ha publicat la revista ‘The Lancet HIV’, ha coincidit amb la difusió d’un altre pacient, en aquest cas de Düsseldorf (Alemanya), que, segons els científics, podria convertir-se en el tercer cas en la història en curar-se de VIH, després del de Londres i un a Berlín. Aquest tercer cas de Düsseldorf s’ha donat a conèixer a la Conference of Retroviruses and Oportunistic Infections, que s’havia de celebrar a Boston (EUA) però que es fa aquests dies de manera virtual a causa del coronavirus, encara que els metges han assenyalat que es tracta d'”un cas de remissió a llarg termini de VIH”, encara no d’una curació.
Els casos de Londres i Düsseldorf formen part de l’estudi observacional IciStem, que coordinen l’investigador de l’IrsiCaixa, Javier Martínez-Picado, i l’University Medical Center d’Utrecht (Holanda), i que intenta comprendre el paper del trasplantament de cèl·lules mare en la cura de la infecció pel VIH.
El ‘pacient de Londres’ és un home portador d’VIH a qui se li va detectar un Limfoma de Hodgkin, de manera que el 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l’entrada de virus a les cèl·lules diana de VIH, els limfòcits T CD4. Per la seva banda, el ‘pacient de Düsseldorf’ és un home de 50 anys amb VIH que al febrer de 2013 va rebre un trasplantament de cèl·lules mare amb la mutació CCR5 delta 32 per tractar una leucèmia mieloide aguda.
Malgrat l’èxit, Martínez-Picado ha advertit que “encara queden barreres abans que l’edició genètica de el receptor CCR5 pugui ser usada com a estratègia de cura escalable per a tota la població”. També ha recordat que el trasplantament és un procediment mèdic de molt risc, que només s’aplica a pacients amb una malaltia que no pugui tractar-se amb altres teràpies.
