Si haguéssim de valorar el funcionament del món des de la realitat més estricta seria complicat trobar un indicador que fos del tot fiable per poder copsar el batec de les coses que realment són importants en el nostre quefer quotidià, però una de les maneres que a mi m’han donat més rendiment en aquesta tasca de seleccionar allò que decididament importa a les persones és escoltar les converses de cafè quan, a mig matí, assaboreixo aquest preuat producte, el segon més comercialitzat de tot el món després del petroli, fent la parada merescuda de la feina. En aquest sentit és curiós perquè fa, encara no, dos mesos el tema estrella era el fantàstic descobriment que especialment les dones havien fet amb aquest instrument estrella que proporciona orgasmes múltiples i més intensos estimulant el clítoris sense contacte, amb ones expansives i pulsacions excitants, per obtenir un major plaer, el "satisfyer". La seva ràpida propagació en el boca-orella del carrer va fer que en totes les trobades encapçalés les temàtiques que configuraven la llista d’intercanvis lingüístics entre tots els membres del col·lectiu fins que i gràcies a aquesta consistència en la transmissió del missatge s’acabés per esgotar el producte en totes les botigues del sector i també en la compra on line. El "satisfayer" interessava a la gent, era obvi, objectiu i crec que inevitable.
Ara hem canviat el nucli de les nostres converses. El cafè continua sent igual de curt, intens, sense sucre i aromàticament esplèndid, però el que s’ha modificat és l’intercanvi de paraules que escolto al meu voltant. El coronavirus ha passat a ser qui s’emporta l’estàndard del protagonisme. Tothom aporta la seva informació dels infectats, morts i maneres de protegir-nos que estructuren el manual del bon coneixedor. Els mitjans de comunicació, les xarxes socials i les històries èpiques de tothom abonen un terreny que aporta una barreja de broma sorneguera i por amagada. A tots ens sembla que això no ens tocarà a nosaltres però per si de cas deixa’m parar l’orella. Ara ens tocarà una temporada que haurem de gestionar aquest tema del virus indomable fins que un equip de metges, un medicament o qualsevol altra mesura controli aquesta epidèmia, també la grip "A" ens havia de matar a tots, i quan això passi, que passarà, haurem de buscar un altre tema que ens distregui mentre anem passant per la vida sense cap altre motiu que el de sobreviure. Potser la llei del "sí" és "sí" agafarà impuls i serà qui liderarà aquesta cursa d’interès popular que cada dia es lliura als cafès i oficines de tot el país, de fet avui ja escoltava persones que veien alguna exageració en la manera com s’ha dissenyat, o potser seran els milions que el Rei emèrit ha amagat a Suïssa i d’altres paradisos fiscals qui s’emportarà el gat a l’aigua en el rànquing dels interessos col·lectius.
La xerrameca de la gent com a motor social i de conveniència de les persones que estructuren el nostre món és el sensor de com es desenvolupa la nostra societat i com d’important poden arribar a ser uns temes o uns altres. Hem creat una xarxa de comunicació on la veritat i la mentida, l’objectivitat de les coses i les opinions personals queden totes juntes dins del mateix cistell i al final allò que es diu davant d’una cervesa o fumant a la porta del lloc de treball reflecteix el grau d’importància que prenen les coses en base al nivell de repercussió que s’ha destil·lat de les boques del personal. Si se’n parla és important, si no se’n parla no interessa a ningú.
Els que tenim l’oportunitat de poder tenir una finestra per reflexionar sobre algunes qüestions hem de fer veure a la resta dels mortals que les coses són d’una determinada manera més enllà de l’opinió de la massa i, tot i que m’ho he passat molt millor participant de converses sobre el "satisfayer" que no pas davant comentaris del coronavirus, crec que hauríem de separar allò de què tothom parla d’allò que és d’interès públic i general.
Sigueu educadament crítics.
