Lildami a la Festa Major va ser el meu primer concert, i aquesta és la meva primera manifestació”, li deia a una amiga seva una de les moltíssimes noies molts joves que, vestides de lila i el símbol feminista pintat a la galta, van participar amb totes les ganes, diumenge, en la manifestació commemorativa del Dia Internacional de les Dones, convocada per Feministes Terrassa. Amb elles, centenars de dones de totes les edats, també homes i famílies senceres. “El feminisme és el moviment més subversiu que hi ha a la societat avui, perquè apunta directament al poder i ho fa des de la vida (la vida plena, podríem dir)”, havia escrit en un diari del dia el filòsof Josep Ramoneda. I a Terrassa, aquest diumenge, la Deessa Mare va donar un dia de sol i bonança i l’ambient era d’esclat primaveral de la vida plena i feminitzada i un futur millor, en aquesta manifestació del 8 de març que aquest any i aquí posava l’accent “contra el terrorisme masclisme” i el “feminicidi”. I esgarrifances tothom va sentir, a l’acte final, quan es va donar la paraula a les representants de les famílies de la Mònica, l’Eva i la Judith, les tres darreres terrassenques assasinades. “Tenia tantes ganes de viure. Espero que on siguis puguis complir els teus desitjos. Visca la vida que ell no t’ha dejat viure. El somriure que contagiaves, l’alegria que desprenies. Estimar-te era inevitable, oblidar-te serà impossible. Ni una més”, va acabar aquest torn de paraules, la familiar de la Judith.
“Ens volem vives i lliures”
I Mònica, Eva i Judith foren els noms de les tres columnes de la manifestació, que van sortir respectivament de la plaça de l’Aigua, l’estació del Nord i la plaça dels Països Catalans. Al davant de totes, la pancarta “Ens volen vives i lliures. Feministes Terrassa”. Uns metres després, la que donava títol a la columna, “Cap Eva més”, la que vam seguir, que una mica abans d’arribar a la placeta de l’Excursionisme, es va parar per cridar consignes per ella. Durant el recorregut, es van corejar molts crits feministes, alguns de previsibles i altres de nous, com el que deia “el cuscús te lo haces tu” (i a la manifestació hi havia algunes, poques, dones amb hijab).
Quan les tres columnes van arribar al monument a la Dona Treballadora, camises femenines de les tres colles castelleres locals, Minyons, Bergants i Castellers, van fer tres pilars simultanis, i la representant malva va parlar dels 40 anys que feia que la seva colla va ser la primera a incorporar dones. “A la Mònica, l’Eva i la Judith, les tres companyes assassinades, no les oblidarem mai. Aquest any porten més de tretze dones assassinades. Això és terrorisme masclista”, es va dir abans dela lectura del manifest.
Un text que començava demanant “l’erradicació de la societat patriarcal, que feminitza la pobresa i la precarietat, i que exerceix múltiples violències sobre les dones” i que no es va deixar cap tema ni reivindicació pendent. Molt aplaudida va ser l’exigència que “les dones trans siguin reconegudes amb tots els seus drets”. També es va exigir que “les situacions de desigualtat i violència que patim les dones” se situïn en el centre de l’agenda política i es va reivindicar “formació en feminista i diversitat afectivosexual” en els cossos de seguretat i altres estaments; protecció i drets per les treballadores sexuals; recursos per a la “protecció, prevenció i reparació” del terrorisme masclista; que les cures i el treball agrari computi per a les pensions”. Igualment hi va haver un record a l’actual drama dels refugiats. I al final, ànims a totes les dones feministes a treballar, a coordinar-se, per “un món de respecte, justícia i llibertat”. “Juntes aconseguirem ser respectades. El futur és lila”.
