El glaucoma és una malaltia crònica, irreversible i multifactorial, que, actualment, afecta 60 milions de persones arreu del món. Un dels aspectes clau de la malaltia és que no produeix símptomes fins a etapes molt avançades, motiu pel qual la seva detecció precoç és clau per abordar-la a temps. Probablement, això es deu al fet que, generalment, ocasiona una pèrdua de la visió lateral (o perifèrica) progressiva, que resulta evident per al pacient quan ja ha perdut gran part del camp visual i, per aquest motiu, és coneguda com el “lladre silenciós de la visió”.
Més enllà de la pressió ocular
La hipertensió ocular és el principal factor de risc de patir glaucoma. Generalment, aquesta situació es produeix quan la pressió de l’ull se situa per sobre dels 21 mm Hg. Principalment, es deu al mal drenatge del líquid que banya l’interior de l’ull (humor aquós), que s’acumula en el globus ocular i exerceix una pressió excessiva sobre el nervi òptic.
En aquest sentit, “és important destacar que glaucoma i hipertensió ocular no són el mateix, ja que tenir la tensió ocular elevada no implica necessàriament tenir la malaltia. Per a aquest fi, és necessari que existeixi danyal nervi òptic, cosa que provoca una pèrdua de visió progressiva, una situació que només pateixen alguns pacients”, explica la Dra. Laia Pascual, del Departament de Glaucoma de l’IMO.
Altres factors de risc de patir la malaltia són l’edat (especialment, majors de 60 anys), els antecedents familiars, l’alta miopia o la hipermetropia, els traumatismes oculars o altres malalties visuals, com ara algunes patologies de la retina. Per això, “recomanem revisions periòdiques anuals, especialment entre els grups de risc”, prossegueix Pascual.
Tractaments conservadors de la visió Malgrat que el glaucoma no té tractament en l’actualitat, “podem tractar-ne els factors de risc, per alentir-ne l’avanç i mantenir-la controlada. En aquest sentit, la majoria de teràpies tenen per objectiu conservar la visió del pacient, reduint la pressió intraocular mitjançant col·liris i altres tractaments amb làser o quirúrgics”, afegeix Pascual.
Pel que fa als quirúrgics, existeixen moltes opcions i, els últims anys, han sorgit nous procediments mínimament invasius, com els MIGS (sigles en anglès de Minimally Invasive Glaucoma Surgery), uns dispositius biocompatibles que aconsegueixen reduir la pressió ocular. No obstant això, Pascual adverteix: “Sempre cal valorar de forma personalitzada el cas de cada pacient, per determinar el tractament o combinació de teràpies més indicades, d’acord amb el cas i necessitats que presenta”.
