El programa del Dia Internacional de les Dones comprèn propostes escèniques de relleu. La temporada de teatre estable presenta avui una trilogia de teatre documental amb ulls de dona de la mà de La Conquesta del Pol Sud. L’espectacle està format per "Claudia", "Nadia" i "Raphäelle", tres dones, tres testimonis reals que relaten les seves experiències individuals en relació amb l’entorn social.
Terrassa, sempre amatent a nous treballs escènics, ja ha presentat dues d’aquestes peces, "Claudia" i "Nadia", però avui hi ha l’oportunitat de completar la trilogia, prendre contacte amb alguna de les obres o assistir a totes. La marató es representarà repartida als teatres Principal i Alegria en tres sessions a les 17 h, 19 h i 21.30 hores.
"Claudia" és el testimoni de l’argentina Claudia Victòria Poblete Hlaczik que, a 21 anys, va descobrir que era filla de desapareguts i que havia viscut una vida amb uns "pares" que no eren els seus. "Raphaëlle" (que és la narració que es presenta per primera vegada a Terrassa) és el recorregut vital d’una dona transsexual francesa, Raphäelle Pérez, i la seva lluita per canviar de gènere. I la "Nadia" és una jove afganesa que, instaurat el règim dels talibans, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Tres relats de dones que tenen en comú el fet d’haver sofert per motius diferents i que han tret forces per poder sobreviure i tirar endavant. Tres dones colpejades per unes dures circumstàncies que han lluitat en un camí molt dificultós i que, a vegades, han hagut de recórrer a l’enginy perquè no hi havia més remei.
La trilogia dramàtica porta la marca de La Conquesta del Pol Sud, creada per Carles Fernández i Eugenio Szwarcer, que s’han especialitzat en teatre documental social interpretat per les mateixes persones que han viscut l’experiència. Fernández, que assumeix la direcció, va manifestar que "es tracta d’unes històries amb ulls de dona molt potents i emotives, que arriben de forma molt directa i que fan reflexionar sobre el tema de la identitat i com el gestiona la societat·".
El director va remarcar també que se senten molt còmodes amb aquest gènere del teatre documental malgrat hagi dificultat. "Vàrem començar amb teatre convencional, amb obres d’autor i actors i actrius, de caràcter social, però de mica en mica ens van endinsar en el relat en primera persona".
Fernández diu que es consideren uns privilegiats. "Investiguem i viatgem als llocs, busquem les persones que ho vulguin fer, gravem imatges… És un treball molt engrescador que, per altra banda, també t’ajuda a valorar altres coses. La perspectiva del món et canvia però per bé".
