A vegades, poques vegades, el govern ens sorprèn amb alguna acció clarament positiva i espectacular. Aquest és el cas de la renovació completa de la senyalització viària a bona part de la C-26. La que anomenem Eix Prepirinenc. Aquest pompós nom podria donar la sensació d’un autèntic "eix", però no deixa de ser una carretera normal i corrent, amb alguns trams, més aviat normaleta que corrent.
Per als no assabentats de la numeració viària, la C-26 és la que connecta tot un seguit de capitals de comarca com Olot-Ripoll-Berga-Solsona… Doncs bé, en tres setmanes, s’ha procedit a la renovació total de la vella senyalització viària per una de nova, esplèndida a nivell d’alçada, grandària de les inscripcions i molt més completa pel que fa a indicacions de pobles i nuclis de població.
És una bona actuació, després d’anys de senyalització clarament deficient, tant per la manca d’alguns punts de població com per la situació inadequada d’alguns d’aquests cartells. I és que, malgrat l’existència dels aparells digitals, els cartells físics continuen tenint una gran importància, especialment de nit.
Pot semblar anecdòtic, però en el món rural algunes de les actuacions "habituals" en àmbits urbans són molt excepcionals, d’aquí l’estranyesa i la bona sorpresa d’aquesta actuació. N’han de venir algunes altres, com és la substitució d’algunes de les proteccions metàl·liques, perilloses per als motoristes, per altres de més segures. Ja s’han dut a terme en alguns trams i se suposa que es continuaran fins a cobrir tot el recorregut.
Queda per resoldre l’adequació dels tancats de pastures de bestiar domèstic per uns de nous amb doble fil, per evitar que passin per sota els vedells, xais o cabres que pasturen prop de la carretera. Aquest és un dels perills habituals de la circulació per les carreteres de muntanya. En aquesta nova normativa, caldria haver previst ajudes a tots els propietaris per fer més digeribles les inversions que això suposa. En molts casos, parlem de quilòmetres de tanques, ben col·locades i ben mantingudes, durant tot l’any. Però aquesta és una mesura indispensable per evitar accidents.
I d’aquesta mesura depèn, en bona part, que la fauna salvatge tingui més barreres, abans d’accedir a les carreteres. El progressiu increment de fauna converteix en habitual el que abans era excepcional. Amb això vull dir que, si abans podies trobar-te un porc senglar, un cérvol, un cabirol o un isard a la carretera, un dia al mes, ara, s’ha convertit en un fet molt quotidià, especialment cap al vespre o la nit, quan travessen la carretera per qualsevol dels indrets que tenen establerts.
La col·locació de tanques amb doble filat és una bona decisió, perquè evitarà molts dels accidents per fauna salvatge o domèstica a les carreteres. En els darrers anys els accidents han anat augmentant, i d’aquí la nova normativa, bona per evitar accidents, però també complicada per la dificultat de la fauna salvatge per moure’s pel territori. En altres països, han començat a construir passos soterrats, per facilitar el pas de fauna d’una banda a altra de la carretera, sense morir en l’intent. Estem encara lluny d’aquestes solucions, però és un dels propers passos a fer.
