es autoritats educatives tenen aquests dies una activitat molt intensa. La preinscripció pel nou curs escolar s’obre el pròxim 23 de març i cal presentar una oferta de places la més ajustada possible a les necessitats de cada territori. La nova reserva de places pel curs 2020-21 manté dos reptes. Un d’ells és la baixada de la demanda a P3 pel descens de la natalitat i l’altre la pujada de la mateixa a 1r d’ESO per acollir a les promocions nombroses que surten de primària.
Dos reptes que a Terrassa, particularment, cal afegir-ne un tercer que és la matrícula viva; el que es coneix com les places que se sol·liciten fora del termini ordinari. Aquest fenomen va aparèixer amb força quan el boom immobiliari i des de llavors s’ha comportat segons l’economia i el mercat de treball. Això vol dir que amb la crisi es va anar reduint però quan la situació ha presentat signes de millora ha tornat a créixer. En aquest sentit, Terrassa és un dels municipis que registra més mobilitat d’entrades i sortides, motiu pel qual la comissió d’escolarització està pendent tot el curs.
L’informe del Consell Escolar Municipal constata els grans canvis que s’han produït a l’escenari educatiu de la ciutat en els últims cinc anys. Aquest curs, la matrícula d’infantil i primària compte amb un total de 22.113 alumnes, una xifra que significa un descens de 537 alumnes respecte a cinc cursos enrere (2015-16) quan hi havia 22.650. D’aquests 537 alumnes que s’han perdut, la majoria (307) són de pàrvuls de 3 anys (P3), és a dir els que s’incorporen al sistema i, per tant, asseguren la continuïtat fins a l’ESO. La reducció de la demanda a P3 a la ciutat ha tingut efectes en la planificació de l’oferta i s’han suprimit places. La xarxa de centres públics ha estat la més afectada. Al llarg d’aquests cinc anys analitzats, la pública ha eliminat 187 places de P3 mentre que a la concertada 120. A l’etapa d’infantil i primària, s’han perdut en global 300 places a la pública i 237 a la concertada però la matrícula sobrevinguda ha fet que hi hagi cursos específics que estan molt plens.
Això ha fet també que la xarxa de centres hagi tancat línies. A la pública, per exemple, hi ha escoles diverses que s’han vist afectades com Aurò, Font de l’Alba, El Vallès, Marià Galí, Marquès Casals, La Nova Electra i Pere Viver. I aquesta mesura també es va anunciar per la nova preinscripció als centres Abat Marcet i França. Va ser una proposta però del departament d’Educació feta per Serveis Territorials que després va tirar enrere. Ho va fer per les pressions de les associacions de les famílies (AFA) de les dues escoles i també del mateix equip de govern municipal. Durant els pocs dies que va durar la polèmica, també es va qüestionar la manera de fer de l’executiu de l’alcalde Jordi Ballart. I es va posar en dubte que Ballart no sabes d’aquesta intenció, donat que havia mantingut una reunió amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló, el dilluns de la mateixa setmana que es va saber la proposta per l’Abat Marcet i el França. El departament ha deixat en suspens la mesura amb la preinscripció però ha matisat que un cop s’acabi el procés aplicarà els ajustos necessaris si no s’arriba a la ràtio establerta per aula.
Una altra escenari ben diferent la tenim a l’ESO. La història més recent ens diu que es van construir un grapat de noves escoles públiques en pocs anys per acollir la demanda derivada de natalicis i de nouvinguts. Aquests alumnes van acabant l’etapa de primària i han configurat unes promocions molt nombroses. L’ESO, al contrari que la primària ha passat en els últims cinc anys de 8.891 alumnes a 10.463, guanyant 1.572 alumnes, una xifra alta i important que ha obligat al departament a fer operacions d’encaix amb molta precisió. D’aquests 1.572 alumnes, un total de 375 corresponen a 1r d’ESO.
La mesura de col·locar grups addicionals a primària es va traslladar així a l’ESO però no ha estat suficient perquè ha arribat un moment que hi ha “overbooking”. Així que el departament ha optat també per altres opcions com implantar els instituts-escola. D’aquesta manera obre línies d’ESO en centres consolidats de primera etapa sense col·lapsar els de secundària. La nova alternativa va començar amb la creació de l’INS Jaume Cabré a l’Escola Marquès Casals i va continuar amb l’INS-Escola Pere Viver i el pròxim curs ho farà amb dos més, l’INS-escola Antoni Ubach i l’INS-escola Sala i Badrinas. Aquest últim però no té edifici de nova planta. La primària es mantindrà en el complex de mòduls de la carretera de Rubí i la secundària començarà en espais de l’Escola Auró. El nou centre públic s’ha de construir en terrenys del Vapor Sala i Badrinas, al carrer de Prim i Baldrich.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, van visitar el solar la setmana “clau” (la de la polèmica sobre el tancament de línies a l’Abat Marcet i França). La voluntat d’Educació és que el nou Sala i Badrinas estigui llest l’any 2023 però no hi ha mes concret.
L
