VUI, en Daniel Kahneman fa 86 anys. Premi Nobel d’economia l’any 2002, té publicat un llibre que duu el títol d’aquesta columna. Traduït al castellà, “Pensar rápido, pensar despacio”. El seu contingut abasta dues formes d’enfocar el pensament: l’instintiu-emocional i el deliberatiu-més lògic. La primera, ràpida. L’altra, més tranquil·la.
Cal saber combinar-les amb sentit, en funció de diferents paràmetres. La precipitació sovint esdevé mala consellera. Davant d’un fet sobtat, però, se’ns demana una reacció intuïtiva i encertada. A l’altra balança vital, sorgeixen fets que requereixen seny, pausa, timing i concreció.
Envers aquesta tesi global, igual que fa poca dies parlava de gent tòxica, trobem alhora qui mai no pensa. No té criteri ni vol assolir-lo. Difícilment fulleja un sol llibre. Va sobrat. Es creu per damunt del bé i del mal. Àdhuc, l’esclat de les noves tecnologies encara empetiteix més aquest perfil. No fa per capgirar aquest esquema cíclic. Jo en faig broma bo dient que no els paguen per fer-ho.
L’autor contraposa casualitat amb causalitat. Exagera les impressions primerenques sobre qualsevol tema que ens impedeixen recuperar l’arxiu disponible al disc dur de la memòria. La presa de decisions posteriors pot restar totalment condicionada, generant conseqüències errònies. Compte! Ens costa pensar estadísticament: allò que en Kahneman descriu com a “biaixos cognitius”.
Suggereix una altra manera de mesurar dolor i plaer: calculant-los en tot moment. Sumant les dades del període estudiat. Ho contrasta amb l’enquesta tradicional, que només vindria referida al record. No a la vivència real. Contrastar experiència i record pot semblar una idiotesa, perquè rarament coincideixen. Una de les seves conclusions manté que “el jo no valora la durada de l’experiència personal”. Sols s’atura en “la punta de l’iceberg” i l’instant final de sortida de l’ensurt€ Certament té una base real prou ferma. Pot esdevenir una fita reptadora per al nostre modus operandi. “Afanya’t€ A poc a poc”. Heus ací una reflexió de Juli Cèsar que m’ajuda a tancar la columna.
