‘última òpera composta per Wolfgang Amadeus Mozart al Teatre Nacional de Praga dos mesos abans de morir portava per títol La clemenza di Tito i es va estrenar la tarda de la coronació de Leopold II l’emperador austríac com a rei de Bohèmia l’antic regne de l’Europa Central ja que es tractava d’una òpera d’encàrrec per a l’ocasió. La versió del director d’escena britànic David McVicar es representa aquests dies al Gran Teatre de Liceu de Barcelona sota la batuta de Philippe Auguin, una òpera en do major amb una majestuosa obertura. La clemenza di Tito és tota una oportunitat per aquells que encara no s’hagin atrevit amb l’òpera perquè la música arrossega a l’espectador durant les dues hores i escaig que dura la representació. Aquesta versió es va estrenar l’any 2011 al Festival d’Aix-en-Provence i mostra una façana d’un palau, mostrant una gran escala per davant per on baixen i pugen els protagonistes. Aquesta òpera mostra un drama polític amb grans escenes estàtiques i alguns moment de gran trànsit de soldats romans lluitant, baixant escales o corrent en l’incendi. El vestuari de Jenny Tiramani resulta enlluernador sobretot el mantell vermell de Tito a l’escala final.
Es tracta d’un dels llibrets de música escrits per Pietro Metastasio, el llibretista més important de segle XVIII. De La Clemència de Tito es té constatades actualment 43 òperes amb diferents compositors importants del segle XVIII. És una òpera molt propícia per a les festes de coronacions, d’aniversaris, de commemoracions i per mostrar les virtuts dels governants que en ocasions han de fer el contrari que els dicta el cor, i sobretot els perills de mort que sempre aguaiten als governants com voltors al voltant de la seva presa.
Algunes de les millors veus mozartianes es posen a la pell de Tito Vespasiano (Paolo Fanale Dovlet Nurgeldiyev) Vitel·la (Myrto Papatanasiu, Vanessa Goikoetxea, Carmela Remigo) Servila (Anne-Catherine Gillet, Sara Blanch) Sesto (Stéphanie d’Oustrac, Maite Beaumont ), Annio (Lidia Vinyes-Curtis) Publi (Matthieu Lécroart) i Lentul (David Greeves). Qui es va emportar el cor dels espectadors va ser Stéphanie d’Oustrac en el seu treball vocal amb el personatge de Sesto per la seva veu i teatralitat.
És l’òpera típica de romans, una òpera de tema històrica, Tito Flabio Vespasià fundador de la dinastia Flavia va destacar com a militar en la invasió de Britània entre els seus projectes la construcció de l’Amfiteatre Flabio conegut popularment com el Coliseu Romà. L’òpera tracta de la conjura de Vitelia, filla de Vespasià, i del seu amant Sesto per assassinar i enderrocar Tito, el nou emperador.
Des del punt de vista polític l’òpera té la seva segona lectura, en trobar-nos amb un emperador que dóna una amnistia a un condemnat. Ens movem en un registre que admet múltiples lectures. L’obra en dos actes passa ràpida i molt entretinguda, no hi ha moment per l’avorriment, amb dos grans finals, quintet amb cor en el primer acte i sextet amb cor al final, que li dóna una musicalitat dramàtica de gran òpera.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
