la gent bogeja.” O “el bord bordeja”. D’acord amb aquesta terna d’adagis inicials, mira que n’hi arriba a haver d’aquest espècimen! Massa sovint, alguns “border-lines” els encabiria en aquell grup que el reconegut psicòleg Bernardo Stamateas qualifica de “persones tòxiques”. De fet, si arribessin a volar, ens taparien la llum solar.
Algú podrà pensar que tinc una devoció especial per aquest mes. Si més no pel fet que vaig néixer al llarg del mateix. Això sí, la pròpia paremiologia ja deixa entreveure el seu caràcter especial i peculiar. Com ara quan deixa anar: “Diu la vinya: ‘L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida'”. La primavera és un esclat vital tot i que “de flor de març, fruit no en veuràs”. Per tant, “cava pel març, que després ja és tard”. També val a dir que té un toc un pèl màgic, des de la perspectiva que “sempre és quaresmat. Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà”. També perquè un altre refrany proclama que “pel març la verdor i per l’abril la flor”… Tot plegat malgrat que “el març té trenta-un dies i tres-centes fesomies”.
El calendari marca que als volts del dia 21 s’enceta la primavera. Una estació meteorològica encisadora que té grans oscil·lacions de termòmetre. No endebades “març marçador, que de nit fa fred i de dia calor”. Tal dia com demà, l’any 1678 naixia a Venècia el gran Antoni Vivaldi. Un capellà catòlic, violinista i compositor, autor de més de 750 peces musicals barroques. Potser la més reconeguda, a nivell popular, els quatre concerts de violí titulats “Les quatre estacions”. Un esclat de coloraines, vibracions i sons molt ben harmonitzats. Amb una predilecció especial envers la que va dedicar a aquesta època concreta.
Hom diu que probablement la seva font d’inspiració cal situar-la als camps de la Llombardia italiana. Entre línies, val a dir que, tot aclucant els ulls i concentrant el pensament, un té la percepció que sent com refilen els ocells, el lladruc dels gossos, el brunzit dels mosquits, l’aparell elèctric d’una tempesta o els trets d’una cacera.
En tancar la columna, diré que “març és la clau de tot l’any”. “El seu sol rega i l’aigua crema.” Durant aquest mes, “els ametllers en flor i el jovent en amor”. Serà que “la primavera la sangre altera”? Bromes a banda, molta sort, poques al·lèrgies i a viure…, que són quatre dies!
