STEM en situació d’emergència climàtica i aquest canvi global ens obliga a modificar el funcionament de les polítiques del nostre sistema energètic. La Generalitat aprovarà aquest 2020 la nova Llei de la Transició Energètica, que donarà cobertura legal a les actuacions que ajudaran a descarbonitzar l’economia i la societat, alhora que garantirà la qualitat del subministrament energètic. Es farà a través de sis eixos: democratitzant l’energia, assolint el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica, maximitzant l’ús de fonts d’energia renovables, fomentant la recerca i la innovació energètiques, garantint el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors, així com assegurant l’abastament energètic a Catalunya.
La transició energètica és ineludible per afrontar la crisi climàtica que vivim, una transició que abandona l’energia nuclear i els combustibles fòssils per unes energies renovables i més sostenibles, com és la solar, l’eòlica o la de biomassa, entre altres. I aquesta transició es pot fer de dues maneres:
O bé conservant els privilegis i el negoci de les grans multinacionals de l’energia, amb la connivència dels dos grups empresarials que s’han alternat en el govern espanyol durant els darrers quaranta anys, el PSOE-amb el PSC com a filial catalana- i el PP, sobre la base d’un sistema classista basat en grans plantes productores d’energia renovables i grans inversions en mans d’uns pocs, o bé democratitzant el sistema elèctric, obrint la porta a l’autoconsum i a l’intercanvi d’energia entre petits productors, fent que la ciutadania recuperi la sobirania i el control, participant, liderant diria, aquesta transició cap a un nou model renovable, sostenible, descentralitzat, distribuït pel territori, compartit, equitatiu, just, que resolgui el problema de la pobresa energètica. En resum, democràtic.
El sistema elèctric espanyol sempre s’ha fonamentat en una producció centralitzada, amb grans plantes d’energia nuclear, carbó, fuel, gas, hidràulica i, més darrerament, eòlica i fotovoltaica. Són grans inversions en mans d’unes poques multinacionals de l’energia que, alhora, són propietàries de la xarxa de distribució d’electricitat. Són plantes productores i xarxes de distribució que hem costejat amb la factura de la llum -la cinquena més cara d’Europa- i que són un gran negoci basat en un servei públic bàsic per a la ciutadania, on l’usuari és captiu, no pot deixar de consumir i ha de pagar els costos del sistema, que ve determinat per les mateixes empreses que fan i desfan. Podem recordar el cas Castor, per posar un exemple. Potser aquest no seria un bon exemple si parlem del mercat elèctric, però pel cas és el mateix: els usuaris pagarem aquest despropòsit amb la factura del gas durant dècades.
La venda d’electricitat, gas i petroli és, doncs, un negoci estratègic que requereix una bona sintonia entre el poder polític i l’econòmic. Això fa que les portes giratòries entre exalts càrrecs i les grans empreses hagin funcionat les darreres dècades. Aquest model, evidentment, no encaixa amb una producció d’energia elèctrica descentralitzada, distribuïda per tot el territori, renovable, barata, accessible i en mans de la ciutadania perquè s’acaba el negoci actual de les elèctriques. Però també és cert que l’energia fotovoltaica d’autoconsum és ara insuficient per assegurar tot el subministrament elèctric, ja que produeix de forma intermitent només quan fa sol. Espanya i Portugal són els estats amb més hores de sol del continent europeu però, tot i això, la legislació prima l’energia nuclear i de combustibles fòssils. Avui dia, muntar una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum no té cap mena de problema tecnològic, però sí moltes barreres burocràtiques i fiscals que, fins ara, han fet inviable que, per exemple, disposem a casa d’un panell solar que ens escalfi l’aigua o ens fabriqui l’electricitat si disposem de desenes d’aparells i instal·lacions que ens proveeixen de serveis per un modest cost (neveres, rentavaixelles, calderes…). Per tant, és necessari mantenir i contribuir econòmicament a un sistema de producció i distribució d’energia elèctrica que doni plenes garanties, amb una contribució que sigui justa, equitativa i transparent. A Terrassa treballem per canviar aquest model i afrontar un procés de transició energètica que permeti que les energies renovables representin el 100% del consum energètic en l’horitzó de l’any 2050. Ajudem-nos, ciutadania, empreses i institucions. Ens hi va el futur, literalment.
* L’autor és regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia
